28 d’agost de 2009

PUIG DE LES TRES CANALETES (2.618 m.)


  • CIM: Puig de les Tres Canaletes (2.618 m.)
    COMARCA: La Cerdanya
    HORARI: 4 h 30 min. ( 2 h. 30 + 2 h.)
    DESNIVELL: 825 m.
    DIFICULTAT:

    NOTA PRELIMINAR
    Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.

    RESUM
    El massís del Cadí és una serralada pre pirinenca, separada dels Pirineus axials i formada de pedra calcària eocènica, que forma un llarg cordó d'uns 40 qm. i que en direcció Est-Oest separa les comarques de la Cerdanya i l'Alt Urgell al nord, i Berguedà i Solsonès al sud. És al nord on té la vall del riu Segre, mentre que cap el sud les seves aigües declinen per la part oriental cap el Llobregat i per l'occidental cap el Segre, a través del riu Lavansa.
    Aquesta serra presenta una cara nord molt característica pels seus espadats de més de 500 metres de desnivell, mentre que la cara sud és molt suau i més àrida. També té com a característica el fet de que la carena es molt sostinguda i planera i on els cims costen de distingir, essent el puig de les Tres Canaletes, un cim amb tres puntes molt juntes, gaire bé imperceptibles, i situat un pel a occident del centre del massís. A sota del cims i a mitja paret de la cara nord, surten tres petites carenes que formen 3 dretíssimes canals que baixen formant el torrent d'Osca i riu de Cadí.
    Per situar-nos direm que de llevant a ponent, primer hi ha la canal de Canaló, després la punta oriental del Tres Canaletes, (2.617 m) d'on surt la carena que du al roc de la Roca del Mig (2.310 m), tot seguit la canal de l'Aigua, després ve la punta central (2.618 m) d'on surt la carena de la Roca Grossa (2.440 m), tot seguit la canal de Migdia i finalment el cim occidental (2.617 m), d'on surt la carena de la Roca Viladre (2.420 m). (Aquestes antigues denominacions, en algun cas, no coincideixen amb els noms que dóna l'Institut Cartogràfic de Catalunya, doncs han estat modificades en els planells que ells editen)
    L'excursió és molt agradable, sense dificultats i també senzilla, encara que té algun tros de dura pujada. La marxa es desenvolupa pel Parc natural del Cadí-Moixeró, hi ha molta abundor d'Isards i pocs turistes. La ruta és molt feréstec i solitària. Amb boira es aconsellable oblidar-se de la ressenya i de l’ascensió.

    ACCES PER CARRETERA
    Amb automòbil ens hem de dirigir fins a Josa del Cadí. Ho podem fer des de Manresa i Berga, per la carretera que duu al Túnel del Cadí. Just abans d'arribar a Guardiola de Berguedà, després de passar la vila de Cercs i la cruïlla de Sant Corneli, trobarem una desviació a l'esquerra que porta a Vallcebre, Saldes i Gósol. Uns quilòmetres després de Gósol trobarem el bonic i encantador poble de Josa.
    També podem arribar a aquesta cruïlla de la carretera des de la Cerdanya pel Túnel del Cadí i Guardiola de Berguedà. Un altre alternativa és anar des de La Seu d'Urgell per Tuixent. Un cop a Josa i de davant del poble (a ma dreta de la carretera si venim de Gósol) hi ha una pista amb un indicador de "Coll de Jovell". L'hem de remuntar fins l'esmentat coll.
    La pista és molt estreta, però no hi passa gaire bé ningú i el coll de Jovell no té pèrdua, doncs és el primer coll que trobem. Una amplia explanada d'herba de prat, un pal indicador i un eixamplament de la pista ens permetran deixar l'automòbil en la mateixa collada.
    Rutómetre del RACC

    RECORREGUT
    Tal com hem arribat al coll a la nostre esquerra ens queda l'escarpat cim del Cadinell i a la nostre dreta la serra del Cadí. La nostre excursió la farem enfilant-nos per fort pendent, direcció nord, seguint primer un PR. que ens aproparà a una cinglera i després, ara amb fites, ara sense, arribarem a terreny de pendent més suau des d'on veurem en la mateixa direcció la carena i els cims de les Canaletes.
    Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:

    0 minuts: Aparcament (1.790 m). Sortim en direcció nord seguint les marques d'un PR. (pintura groga i blanca) Travessem el prat que hi ha en el mateix coll i entrem als primer matolls. Uns metres més amunt les marques del PR. i alguna fita decanten cap a l'esquerra i nosaltres les anem seguim, ara per entre matolls, ara per damunt de tartera i en algun cas per damunt de rocallam. Ens dirigim cap un petit cingle, on en arribar-hi decantarem uns metres cap a la nostre dreta (llevant) per tal de superar la placa de pedra. Ens enfilem a una petita carena.
    1 hora i 10 minuts: Petita carena (2.180 m.) Aquí es perd el PR. i ara hem de seguir unes fites. Dura pujada, direcció nord, encara que de tant en tant les fites van de totalment de flanc i planeres per tal de superar alguna placa de pedra. Aquests flancs tenen de 15 a 30 metres com a molt i tot seguit tornen a enfilar-se fort, seguint la mateixa direcció. Els boixos minven, així com algun pi negre que hi ha en aquest indret.
    1 hora i 30 minuts: Petit pla (2.315 m) Arribem a un petit replà. Aquí s'acaben les fites i nosaltres anem ara una mica en direcció NNE., com si volguéssim fer una mica de diagonal, per herba de prat i pedres. Una mica més amunt el terreny perd una mica el fort pendent i ja prop del cim trobem unes fites que en marcada direcció nord arriben al cim, que no veurem fins estar-hi a sobre.
    2 hores i 30 minuts: Cim Central de les Canaletes (2.618 m). Una petita fita de quatre rocs marca el punt més alt d'aquest cims. El oriental i el occidental resten a ambdues bandes i a molt poca distància.
    La baixada la farem pel mateix camí d’anada.

    EPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓAquesta ruta es pot fer a peu tot l’any, llevat al pic de l'hivern quan la neu és abundosa. Itinerari apta amb esquís, encara que tractant-se de cara sud, terreny calcari i molt poc protegit del vent i del sol, és difícil trobar dies en que valgui la pena ascendir amb aquest mitja. A l’estiu et pots ofegar de calor.

    PUNTS D’INTERÉS
    Cal dir que tota la ruta passa pel parc natural del Cadí-Moixeró, on el bestiar teòricament està protegit i és possible veure’n. Ara bé, el més interessant són les vistes des del cim que cap el sud ens mostren davant mateix la paret nord del Pedraforca. Al fons serralades com el Montseny, La Mola o Montserrat i més a prop la serra d'Ensija. Ja mirant cap a ponent veiem serralades com la del Verd, Port de Compte, el propi Cadí i al fons, entre altres, el massís del Cotiella o el Turbon, ja en terres de la Franja.
    Més al nord tenim tot el cordó pirinenc des de les muntanyes dels Pallars fins les del Capcir. Podem distingir, entre altres, cims com els Biciberris, Montsent, Pica d'Estats, Comapedrosa, Tossa Plana, Puigpedros, Carlit o serra de Madrés. Seguint cap a Llevant distingirem el Moixeró, la Tossa d'Alp, el Puigllençada i més enrera cims com el Puigmal o serres com les de Puigsacalm, Cavallera o Milany.

    CLIMA I VEGETACIÓEl clima i la vegetació és sub-alpina. A les parts baixes hi dominen els matolls de ginebró i boix amb alguns pins, a les parts altes, la vegetació és minsa, composta de matolls i herba de prat, amb flors de muntanya a primavera.
    El clima és molt contrastat, molt de fred al hivern, amb dies calorosos si fa sol i no hi ha vent, i a l'estiu la calor pot ser angoixant. Al hivern, sol fer vent i hi abunda la neu a les parts altes. En dies de pluja, neu, boira o humitat, el fred pot ser molt intens, sobretot a les carenes. A l'estiu poden haver-hi sobtades tronades i tempestes.

    EQUIPAMENT
    Motxilla, gorra o barret, ulleres i crema solar tot l'any. A l'hivern cal dur roba d'abric. També cal dur preventivament roba protectora del vent. L'excursió sense neu, es pot fer amb calçat tou. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes. Cal dur força aigua.

  • Barcelona a 9 de Novembre de 2004

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada