28 d’agost de 2009

COMABONA (2.547 m.)


  • CIM: Comabona (2.547 M.)
    COMARCA: Berguedà
    HORARI: 2 h. 45 min. (1 h 45 min. + 1 h)
    DESNIVELL: 745 m.
    DIFICULTAT: Fàcil (alta muntanya)

    NOTA PRELIMINARHom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.

    RESUM
    Aquesta serralada prepirinenca separada dels Pirineus axials, al nord, per la vall del riu Segre, és un llarg cordó d'uns 40 qm. De pedra calcària que, en direcció est-oest, separa les comarques de la Cerdanya al nord i Berguedà al sud, mentre que la de l'Alt Urgell l'envolta per la banda de ponent.
    Aquest massís format de pedra calcària eocènica, presenta unes alçades sostingudes que van dels 2.400 metres fins els 2.647 del Puig de la Canal Baridana. També presenta una cara nord molt característica pels seus espadats de més de 500 metres de desnivell. La seva cara sud és molt suau i més àrida.
    L'excursió és molt agradable, sense dificultats i també senzilla, encara que té algun tros de dura pujada. La marxa es desenvolupa pel Parc natural del Cadí-Moixeró i gaudim d’unes molt bones vistes en totes direccions.

    ACCES PER CARRETERA.
    Amb automòbil ens hem de dirigir fins a Bagà. Ho podem fer des de Manresa, Berga i Guardiola de Berguedà, o bé des de la Cerdanya pel Túnel del Cadí. Un cop a Bagà hem de superar el poble i a la sortida, prendre una carretera que du a Gisclareny. Són uns 9 qm. fins aquest veïnat.
    Un cop a Gisclareny, seguirem la carretera asfaltada fins que al cap d'uns 3,2 qm. aquesta s'acaba en un pla al mig d'un coll, el de la Bena. D'aquí surten dos pistes, nosaltres agafarem la de la nostre esquerra (NO.), direcció al coll de la Bauma i Santuari del Gresolet (hi ha indicadors). Fem 2,5 qm. fins el coll de la Bauma, deixem a l'esquerra una pista que baixa al Gresolet (també hi ha indicador) i 3,1 qm. més endavant del coll de la Bauma arribem a la Font de la Creu Cerdana.
    Aquesta font es reconeix fàcilment, doncs esta situada en mig d'uns prats, a la nostre esquerra i formada per 4 obis (abeuradors pel bestiar). En arribar a l'alçada de la font, veurem que estem just sota un coll sense nom, però marcat. Aquí en el moment en que la pista comença a fer una llaçada a l'esquerra per tal de pujar a l'esmentat coll, deixarem el vehicle a tocar d'unes tanques pel bestiar que hi ha a la nostre dreta. Rutómetre del RACC

    RECORREGUT

    La ruta la farem sense camí o corriol, enfilant-nos primer damunt d'un prat i tot seguit pujarem pel Clot de la Comabona, per tarteres i pins, per tal d'entrar en un ampli corredor flanquejat a l'esquerra per un cingle i a la dreta per un bosc també mig acinglerat. Dalt del corredor, entrarem en una antiga i petita cubeta glacial que pujarem pel seu marge esquerra (nostre dreta), fins una carena que ens durà direcció nord a la carena principal del Cadí i d'aquí cap a llevant arribarem al cim.
    Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:

    0 minuts: Aparcament (1805 m) Malgrat que la direcció que hauríem de seguir per anar al ampli corredor és nord, sortim en pujada per dins d'un petit torrent en direcció NO., per tal d'evitar-nos travessar unes altes mates de boix. El torrent gira a ponent i tot seguit entra en un prat. En aquest indret girem a la dreta per agafar direcció Nord. També resten a la nostre dreta els boixos esmentats.
    15 minuts: Primers pins (1.865 m.) Els boixos minven i nosaltres girem altre cop a la dreta, per deixar el prat i tot flanquejant en direcció NE., anem a situar-nos en sota del corredor. En arribar a la primera tartera, modifiquem direcció a nord i fent llaçades comencem una forta pujada per entre tartera, herba de prat, ginebrons i algun pi.
    50 minuts: Final del esclarissat bosc (2.145 m) Superem un grup de pins, als nostres costats encara queda bosc, però davant nostre sols un pi solitari i més amunt, a la dreta, un de mort i aïllat. Cap allí anem, ara per entre pedres i herba de prat.
    1 hora: Cubeta glacial. (2.225 m) Just superar l'arbre mort entrem en un petit i molt bonic cercle glacial cobert de tarteres i alguns matolls d'herba. Decantem cap el NE. per tal d'enfilar-nos a la carena de la nostre dreta, just on veiem un altre pi solitari. Ho fem passant enganxats per sota d'una petita cinglera. Dura pujada.
    1 hora i 20 minuts: Carena (2.390 m) Just a tocar del pi solitari. Ara hem d'anar a la següent carena de la nostre dreta, per això flanquegem en direcció llevant, travessem un torrent sense nom i guanyem aquesta nova carena. En arribar-hi prenem direcció nord, per tal d'anar a cercar la carena principal de la serralada. Abans d'arribar-hi ja veurem el cim.
    1 hora i 45 minuts: Cim del Comabona o del Migdia. (2.547 m) Suau per la banda sud i amb forts espadats en la cara nord. Cim molt ampli, allargassat, amb un vèrtex geodèsic mig destrossat, un pal de ferro i una fita de pedra. Molt bones vistes en totes direccions. Al sud veiem l'extraordinària paret nord del Pedraforca i al nord, sota als nostres peus, la dretíssima canal del torrent de les Tosselletes, amb el refugi de Prats d'Aguiló a l'esquerra.
    Baixada desfent el camí d’anada. Amb boira es aconsellable oblidar-se de l'ascensió.

    ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓAquesta ruta es pot fer tot l’any, llevat al pic de l'hivern quan la neu és abundosa. Itinerari apta amb esquís, si bé de difícil accés degut a la prohibició de pas que hi ha a la cruïlla del Gresolet per esllavissades, pluges fortes o neu. Recomanem fer l'excursió a la primavera o a la tardor. A l'estiu et pots ofegar de calor.

    PUNTS D’INTERÉS
    Cal dir que la ruta es desenvolupa dins del parc natural del Cadí-Moixeró i a banda de l’entorn, molt àrid i feréstec, des del cim podem guaitar, cap al sud, davant mateix la paret nord del Pedraforca. Al fons a l'esquerra del Pedra, el Montseny i més a prop la serra d'Ensija, a l'altre banda del Pedra i ja entrant cap a ponent veiem la serra del Verd, la del port de Compte i tota la serralada del Cadí amb el puig de la Canal Baridana i al fons, entre altres, el massís del Cotiella.
    Cap el nord tenim tot el cordó pirinenc des de les muntanyes dels Pallars fins les del Capcir. Podem distingir, entre altres, cims com els Biciberris, el Montsent de Pallars, l’Orri, la Pica d'Estats, la Comapedrosa, el Puigpedrós o el Carlit. Seguint cap a llevant veurem serres com les del Moixeró, Tossa d'Alp, Puigllençada i més enrera cims com el Puigmal o serres com les de Puigsacalm, Cavallera o Milany.

    CLIMA I VEGETACIÓEl clima i la vegetació és sub-alpina. A les parts baixes hi dominen els pins i els prats, a les parts altes, la vegetació és minsa, composta de matolls i herba de prat. El clima a les parts baixes és fred a l'hivern i a l'estiu la calor pot ser angoixant. Al hivern, sol fer vent i hi abunda la neu. En dies de pluja, neu, boira o humitat, el fred pot ser molt intens sobretot a les carenes. A l'estiu poden haver-hi sobtades tronades i tempestes.

    EQUIPAMENT
    Motxilla, gorra o barret, ulleres i crema solar tot l'any. A l'hivern cal dur roba d'abric. També cal dur preventivament roba protectora del vent. L'excursió sense neu, es pot fer amb calçat tou. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes. En el recorregut no trobarem cap font , per això recomanem dur aigua en abundància.

  • Barcelona a 01 de Juny de 2004

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada