3 de juliol de 2009

SANT ROC DE LA BARROCA (590 m.)


CIM: Sant Roc de la Barroca (590 m.)
COMARCA: Gironès
HORARI: 1h 40 min. (55 min. + 45 min.)
DESNIVELL: 280
DIFICULTAT: fàcil

NOTA PRELIMINARHom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.

RESUM
Aquest cim, anomenat també de Grony, està situat a la vall del Llémena, separant la seva conca de la el riu Brugent i separant també les comarques de la Selva, la Garrotxa i el Gironès.
El puig, llevat de la banda de ponent, és una gran cinglera de pedra calcària coronat per l’ermita de Sant Roc, datada del 1.447 i cosa estranya, malgrat que l’ermita té la porta oberta, no ha estat espoliada i encara podem veure la imatge del Sant. Les aigües del cim marxen en totes direccions per diverses torrenteres al Llémena, llevat de la banda de ponent que ho fan cap al Brugent i d’aquí al Ter.
Bonica excursió, molt senzilla i fàcil, si sabem encertar el començament del camí, i que puja per la banda de llevant a cercar l’únic pas que hi ha en aquest tram de la cinglera. Les vistes des del cim son fantàstiques.

ACCES PER CARRETERA
Amb automòbil ens hem de dirigir fins a la vila de Sant Martí de Llémena. Per fer-ho, hem d’anar a la carretera GI-531 que baixa des d’Olot, o bé arribar-hi per la mateixa carretera des de Girona. Si venim de Barcelona o Tarragona, hem d’entrar a la vila de Girona. Des de Lleida podem prendre l’eix transversal i també entrar a Girona.
Un cop dins de Girona haurem de cercar la part nord de la vila, al barri de Sant Ponç, des de on prendrem aquesta GI-531, direcció Sant Gregori i Sant Martí de Llémena. Passarem Sant Gregori i abans d’arribar a Sant Martí, al punt quilomètric 17,5 trobarem a ma esquerra una carretera, la GI-532, que porta a Bonmatí. Hi ha un senyal que ho indica.
Farem 1,5 quilometres d’aquesta GI-532 i en un lleuger revolt que la carretera fa a la dreta, a ma esquerra, veurem una pista forestal i una petita explanada, on hi caben 4 ó 5 vehicles. Aquí hem d’aparcar.
Rutómetre del RACC

TRANSPORT PÚBLICTren: RENFE fins Girona
Taxi:
Taxis Girona desde Girona


RECORREGUT
En resum, travessarem la carretera, pujarem a una casa anomenada Can Pere Puig, i d’aquí, en direcció nord, muntarem per bosc i de flanc fins dalt del cim, on hi arribarem seguint direcció sud.

0 minuts: Aparcament (310 m.) Travessem la carretera i prenem una pista que hi ha a l’altre banda de l’aparcament. Fem només uns 10 metres d’aquesta pista, que veurem està barrada per una cadena, per tal d’enfilar-nos per un camí que hi ha a ma dreta. Seguim aquest camí, en pujada i per entremig d’alzines, fins que més amunt, ja més planers, travessem uns antics camps de conreu per tal d’arribar a una casa.
10 minuts: Can Pere Puig (345 m.). Abandonada i començant a enrunar-se. La deixem a l’esquerra i seguim pel mig d’un camp pla en direcció cap un bosc que tenim al davant i uns pals elèctrics. Compte aquí en encertar el camí, doncs just quan s’acaba el camp i a uns 20 metres a tocar dels pals, a ma dreta, hi ha un rastre de camí que hem de seguir uns 30 metres, en lleugera baixada i paral·lels a la línea elèctrica, per tal d’arribar a un petit pla, on ja veurem, a la nostre esquerra, amagat per unes alzines un senyal de pintura roja en un arbre. D’aquí surt el camí que, en pujada i força emboscat, travessa la línea elèctrica al cap de dos minuts i, de flanc, va resseguint la muntanya en direcció nord.
20 minuts: Cruïlla. (415 m.) En una petita clariana en el bosc, de la nostre esquerra arriben dos camins, un planer i l’altre en pujada. Deixem aquests dos camins i seguim, per entre bosc, el que va de front. Rastres de pintura.
25 minuts: Corriol. (435 m.) En mig del bosc, ens travessa un corriol planer. Més amunt el camí planeja, fa un giravolt i torna a fer pujada fins arribar al peu del cingle.
40 minuts: Peu del cingle. (515 m.) Trobem una paret de pedra que correspon al cingle. El camí aquí gira a l’esquerra i fa algun giravolt per tal de pujar damunt del cingle. Anem sempre per entre bosc espès. Gaire bé al cap damunt del cingle, deixem un petit corriol planer a la nostre dreta.
48 minuts: Enllaç. (580 m.) Només arribar a dalt del cingle, trobem un ample camí amb un petit indicador penjat d’una alzina que indica que cap a la dreta es va a Santa Elena i Santa Brígida. Seguim cap a l’esquerra, ara força planers.
50 minuts: Trencant. (580 m.) Una fita i un camí al a nostre dreta, assenyalen un corriol que en 50 metres ens porta, també enmig de bosc, a unes pedres i llosses en forma de tomba que hi ha a banda i banda del corriol. Se’n diu el cementiri dels moros. Ens hi apropem i tornem enrere per continuar el camí per on veníem. El seguim planers.
55 minuts: Sant Roc de la Barroca (590 m.) Una petita ermita a tocar de l’espadat de la cinglera, amb la porta principal oberta que permet visitar-la. Imatge del sant i diverses ofrenes i llibre de registre. Bones vistes cap a la banda del Gironès.
Baixada desfent el camí d’anada.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Aquesta ruta es pot fer tot l’any. Cal evitar anar-hi al pic del estiu i al migdia, per la forta calor que podem passar. Recomanem fer l'excursió al hivern.

PUNTS D’INTERÈSAl marge de l’ermita, són força interessants les vistes que tenim des del cim, llevat la banda de ponent, on el bosc tapa tota visibilitat. Així cap el nord veurem la serra de Moltfalgó amb els seus cingles i la part alta del Llémena. Hi destaca també el Puigsou a la serra de Rocacorba.
Cap a llevant tenim la millor vista, amb la vall del Llémena als nostres peus, la plana del Gironès i dels Empordà, l’Alt i el Baix, amb la badia de Roses, el cap de Creus, la desembocadura del Ter, les salines de Pals, les Medes o la serra de Montgrí i el massís de les Gavarres. Al sud resta part del Baix Empordà i la serralada de les Cadiretes.

CLIMA I VEGETACIÓ
La vegetació és típica de la Mediterrània, encara que de la banda humida catalana. Hi predominen les alzines, el marfull, el pi blanc i l’arboç. A la banda alta hi ha boix i ginebre.
El clima en aquests indrets és mediterrani i humit, sobretot les bandes obagues. El indret rep influencies marítimes humides i temperades, fet que fa que al hivern pràcticament no hi glaci. Terreny força protegit del vent.

EQUIPAMENT
Motxilla i gorra o barret. Al hivern cal dur roba d'abric. L'excursió es pot fer amb calçat tou, si no ha plogut, fet que acumula fang al camí. Recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes. Cal dur aigua.
Barcelona a 14 de febrer de 2008

DIRECTORI DE SERVEIS
Ajuntament de Sant Martí de Llémena


    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada