3 de juliol de 2009

MONTMAGASTRE (763 m.)


CIM: Montmagastre (763 m.)
COMARCA: La Noguera
HORARI: 50 min. (30 min. + 20 min.)
DESNIVELL: 175
DIFICULTAT: fàcil


NOTA PRELIMINAR
Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.

RESUM
Interessant cim, molt esvelt i acinglerat, que destaca enmig del altiplà que serveix de transició entre les planes de d’Urgell i de la Segarra, a la Depressió Central Catalana, i els primers contraforts prepirinencs del Montsec d’Ares i de la serra de Comiols.
A tocar de la vila d’Artesa i del riu Segre, la muntanya està formada per sediments del propi riu que, en aquest indret, han estat erosionats, de tal manera que el terreny és molt pobre en vegetació. Totes les aigües del cim van a parar al Segre, mitjançant els barrancs de les Pletes i del Rei al nord, ponent i sud, i el de la Tentera a llevant.
La excursió, molt senzilla, còmoda i fàcil, accedeix al cim per les restes del Castell de Montmagastre, una impressionant construcció datada de l’any 1.003 i de la que solament en queden les restes escampades pel vessant sud de la muntanya. També, en més bon estat, trobarem per entremig, l’abadia de Sant Miquel de Montmagastre, datada del 1.011 i que formà part del conjunt. Del castell queden quatre murs i una cisterna i de l’església encara s’aguanten algunes parets, arcades i cripta.

TRANSPORT PÚBLICAutobús: ALSA - Alsina Graells
Ferrocarril: RENFE. Estacions de Barcelona, Lleida, Tàrrega, Balaguer, Cervera, Pobla de Segur, Puigcerdà, Igualada. Més autobús ALSA - Alsina Graells

ACCES PER CARRETERA
Per fer aquesta ruta ens hem d’apropar al poble de Montmagastre. Per fer-ho cal anar primer a la vila d’Artesa de Segre, on hi arribarem anant primer a Tàrrega. Fins a Tàrrega hi anirem des de Barcelona o Lleida per la A-2 i també des de Girona passant per l’eix transversal fins a Cervera. Des de Tarragona, caldrà pujar fins a Lleida.
Un cop a Tàrrega prendrem la carretera C-14 que arriba a Artesa, després de passar per Agramunt. Per aquesta carretera també es pot baixar des de La Seu d’Urgell o Ponts. Un cop a Artesa, i des de dins la mateixa vila, cal agafar una carretera, la L-512, que va a Isona i Tremp per Comiols i seguir-la fins el punt quilomètric 8.
Aquí veurem, a la dreta, que surt un altre carretera amb un indicador de Montmagastre. Farem 4,9 quilòmetres més d’aquesta nova carretera, per tal d’aturar-nos en un entrant que hi ha a ma esquerra, amb un pal indicador de Cal Badià, Cal Miquelàs i Montmagrastre. Aquí hem de deixar el vehicle. Hi ha poc lloc per aparcar
Rutómetre del RACC

RECORREGUT
En resum l’excursió segueix un tram de la pista forestal que hi ha al trencant i on hem aparcat. Fa primer direcció nord-est fins un dipòsit de ciment, on pren un camí que, en direcció nord, ens porta en dura pujada, primer fins l’església i tot seguit fins el cim.
Les referències més importants i horaris aproximats, sense comptar parades, són:

0 minuts: Peu de carretera (590 m.) Sortim seguint la pista que puja lleugerament per entre camps de conreu. Deixem una casa a la dreta i tot seguit un altre a l’esquerra. També deixem més endavant un dipòsit metàl·lic i circular a l’esquerra, per tot seguit arribar a un trencant, on cap a la nostre esquerra surt una pista planera que porta en 50 metres a un altre dipòsit, aquest de ciment i de forma més irregular. Anem cap al dipòsit .
10 minuts: Dipòsit de ciment. (620 m.) Del seu costat dret, mirant-ho tal com hi hem arribat, surt un estret camí que seguirem, en pujada decidida, i fent giravolts, per tal d’anar superant diversos bancals d’antics camps de conreu. Més amunt trobem unes pedres, on el camí, ara més desdibuixat, segueix decantant un pèl a la dreta. Veiem davant l’església.
20 minuts: Primeres restes del castell. (690 m.) Trobem una paret malmesa de l’antic castell. Deixem altres restes a ma dreta. Seguim fent giravolts per guanyar alçada i apropar-nos cap a l’església.
26 minuts: Església de Sant Miquel. (740 m.) Pel mateix lateral esquerra per on hem arribat, surt el camí que segueix, en pujada, per restes de pedres del antic castell, fins el vèrtex del cim.
30 minuts: Cim del Montmagastre. (763 m.) Vèrtex geodèsic, cim terròs, circular i no gaire ample, però amb molt bones vistes en totes direccions.
Baixada desfent el camí d’anada.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Aquesta ruta es pot fer tot l’any, llevat als mesos d’estiu per la forta calor. No recomanable a partir del mes d’Abril fins a Octubre.

PUNTS D’INTERÈS
A part del Castell i de l’Església, les vistes des del cim són molt bones; així, cap al sud podem distingir tota la plana de l’ Urgell i de la Segarra. Cap a ponent veiem molt bé les serralades del Montsec i la serra de San Mamet. Al nord totes les serralades prepirinenques com la de Comiols o del Boumort i els Pirineus. A llevant ens queda l’altiplà del mig Segre i la serra de Pubill.

CLIMA I VEGETACIÓ
El clima en aquest indret és continental amb influencies humides, el que fa que les temperatures siguin força contrastades, sobretot a primavera i tardor. Al hivern difícilment hi ha neu, encara que es registren glaçades. A l’estiu la calor es deixa notar força, amb temperatures que poden arribar als 35/40 graus. No es terreny de grans ventades, però si de boires que pugen de la Depressió Central.
La vegetació està composta també de plantes de caire mediterrani i on destaquen l’alzina i algun matoll variat, com pot ser l’esparreguera o la farigola. Minsa vegetació en tot el recorregut degut a la composició rocosa de la muntanya i els camps de conreu de les parts baixes.

EQUIPAMENT
Degut al curt recorregut, no cal pas dur cap material específic. Un tempesta contra el vent ens ajudarà a passar més còmodament en dies rúfols d’hivern.
Barcelona 1 de Febrer de 2008

DIRECTORI DE SERVEIS
Ajuntament Artesa de Segre


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada