3 de juliol de 2009

MONTMENEU (495 m.)



  • CIM: Montmeneu (495 m.)
    COMARCA: Segrià
    HORARI: 2h 25 min. (1h 25 min.+ 1 h.)
    DESNIVELL: 245 m.
    DIFICULTAT: fàcil


  • NOTA PRELIMINAR
    Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya.


  • RESUM
    Aquest cim es troba situat al extrem sud-oriental del Segrià, en el que s’anomena regió del Baix Segre, i forma part de la Depressió central Catalana. Molt prop de l’aiguabarreig dels rius Cinca, Segre i Ebre, la muntanya està formada per sediments, guixos i margues, que han estat fortament erosionats per les aigües de la desglaciació del quaternari i que li han donat un aspecte molt esvelt.
    Les aigües de la muntanya baixen totes cap el Segre i l’Ebre, per diversos barrancs que han format petites valls al voltant del cim i entre els que destaquen els de La Grallera, el de la Vall de Gavarrella i el del Aiguamoll.
    Excursió molt senzilla, sense dificultats per un terreny de minsa vegetació i que recentment ha estat declarat Espai d’interès Natural amb la denominació de Turons de Montmeneu, i per tant és, ara, un bon paradís pel Trial.


  • ACCES PER CARRETERA.
    Amb automòbil ens hem de desplaçar fins a la vila de Serós. Ho podem fer per la A-2 que porta de Barcelona a Lleida per Igualada i, un cop superada aquesta capital, prenem la sortida de Soses i Aitona per desplaçar-nos LP-7041 fins a Serós. També des de Tarragona podem anar a Lleida per la N-340 i, abans d’arribar-hi, prendre la C-13 o LL-12 per enllaçar amb la C-12, direcció Flix, i baixar fins a Maials. Des de Maials es pot anar fins a Serós per la C-45.
    Seguint la descripció de Soses i Aitona, en arribar a Serós, cal desviar-se cap a Maials per la C-45 i fer uns 9 quilòmetres fins el punt quilomètric 6,8, on a ma dreta veurem una ampla pista de terra amb un rètol de Minera del Segre S.A. i per on seguirem. Després de fer 1,5 quilometres d’aquesta pista, travessarem una carretera i seguint un rètol, ara de “Minera del Bajo Segre, farem 1,3 quilometres més. En aquest indret, a ma dreta, trobarem un altre pista, aquesta més estreta, on hi ha un rètol de “Refugi de Caçadors” i on veurem les marques del G.R.65-5. Per aquí aparcarem el vehicle, doncs hem de seguir per aquesta estreta pista direcció al refugi. Rutómetre del RACC


  • RECORREGUT
    En resum prendrem aquesta pista i seguirem el G.R. direcció ponent, per camps d’oliveres i ametllers, fins al peu del Montmeneu, on començarem a pujar-hi, voltant quasi tota la muntanya pel cantó de llevant i nord i passant per un coll, des de on pujarem al cim.


  • Les referències més importants són:
    0 minuts: Aparcament i G.R. (290 m). Sortim seguint la pista i les marques del G.R. Anem per entre camps d’ametllers i oliveres i zones de matolls. Ho fem planers, amb algun pujant, fins que la pista arriba a un pla, fa una lleugera baixada (-5 m.) i troba una casa.
    25 minuts: Refugi caçadors (330 m). Deixem el refugi a la dreta, la pista fa un revolt a la esquerra i al cap de 50 metres la deixem per agafar-ne un altre que surt de la nostre dreta i per on segueix el G.R. Seguim planers amb algun pujant i baixant, per camps i també un petit bosc de pi jove i matolls, fins que la pista passa un camp d’ametllers i arriba a un Mas.
    35 minuts: Mas (320 m.) Deixem el Mas mig enrunat a la dreta i seguim la pista que ens apropa al Montmeneu per mig de camps. Trobem un altre Mas, aquest més petit i sencer, a la dreta, i a 30 metres del Mas, la pista gira a la dreta per seguir planera, pel mig de camps d’oliveres i ametllers, fer un baixant (-10 m.) i entrar en una petita vall, també farcida de camps. No deixem el G.R., fem un pujant i, on s’acaben els ametllers, arribem a un trencant.
    55 minuts: Trencant (350 m.) Deixem la pista i prenem un camí que surt a la nostre dreta i per on va el G.R. Està tot ben indicat. S’han acabat els camps, ara tot és pi jove i matoll. Anem planers i als 2 minuts del trencant trobem a ma dreta un camí que enllaça amb el nostre. Ara comencem a voltar la muntanya, passem un petit barranc, la línea elèctrica i fent un pujant arribem a una torre d’aquesta línia.
    1 hora i 5 minuts: Torre elèctrica (390 m.) Ara el camí segueix planer per sota de la línea elèctrica i fa dos petites sifonades. Més endavant, deixem aquesta línea i el camí esdevé pista forestal. La seguim planers i de seguit veiem una antena de transmissions en un desdibuixat coll i des de on enfilarem elm cim.
    1 hora i 15 minuts: Antena (430 m.) Uns 15 metres abans d’arribar-hi ja veurem un camí força costerut, a ma esquerra, per on es puja per un erosionat camí fins el cim.
    1 hora i 25 minuts: Montmeneu (495 m.) Cim ample, terrós, amb un pal de ferro, vèrtex i senyal geodèsic, una antena, uns ferros, una cabana de llautó, senyera i un pessebre.
    Baixada, desfent el camí de pujada.


  • ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
    Aquesta ruta es pot fer a peu tot l’any, llevat a l’estiu, per la forta calor que fa en aquest indret.


  • PUNTS D'INTERÈS
    Malgrat la minsa alçada que té la muntanya, les vistes que tenim des del cim son força interessants. Així, si mirem al nord, veurem tota la plana del Segrià i de la Noguera amb les seves viles i comunicacions. També veurem el Montsec i més lluny, grans vistes dels Pirineus, des del Cotiella fins la banda del Cadí. Al oest tenim les planes de l’Aragó, el Baix Cinca i la Matarranya, i viles com Andorra o Alcanyís i sobretot Mequinensa i el seu castell.
    Al sud tenim les valls del embassaments de Mequinensa i Riba-roja i darrera les serres de Pàndols i de Cavalls i al fons els Ports. A Llevant tenim totes les planes del Urgell i les Garrigues i serres com les de la Llena o el Montsant.


  • CLIMA I VEGETACIÓ
    La vegetació és minsa, de terreny àrid, amb matolls mediterranis com la farigola, romaní estepa, garric i algun ginebre. També hi trobem pi jove, fruit de que l’antic bosc el varen cremar en un incendi forestal.
    El clima és de tendència àrida i continental amb influencies de la mediterrània. Fort contrast de temperatures entre el dia i la nit i també fort contrast tèrmic entre l’estiu i el hivern, època en que, a les fondalades, s’acumula el fred i propicia la boira.


  • EQUIPAMENT
    Motxilla, gorra, ulleres i crema solar tot l’any. Al hivern cal dur roba d’abric i contra la humitat o pluja. L’excursió es pot fer amb calçat tou, doncs tot el recorregut va per camí o pista. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes. En el recorregut no trobarem fonts per això cal dur aigua.
    Barcelona a 10 d’abril de 2009.


  • DIRECTORI DE SERVEIS
    Ajuntament de Seròs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada