1 de juliol de 2009

MONTALT (596 m.)



  • CIM: Montalt (596 m.)
    COMARCA: Maresme
    HORARI: (2h 30 min. (1h 30min. + 1 h.) Si sortim del carrer dels Pins farem una hora de pujada i tres quarts de baixada.
    DESNIVELL: 275 m / 325 m,.
    DIFICULTAT: fàcil


    NOTA PRELIMINAR
    Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.

    RESUM
    Aquest cim està situat al extrem meridional del massís del Corredor fent partió entre els termes de Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres i Arenys de Munt. El turó, que es troba situat dins del Parc Natural del Corredor i Montnegre, forma part de la serralada litoral catalana i les seves aigües marxen al nord, per diversos rierols, cap a la riera de Rupit i d’aquí a la de Canyamas, Dosrius i Argentona, mentre que al sud ho fan cap al Torrentbó i d’aquí a la riera de Caldes.
    L’excursió, fàcil, curta i còmoda es desenvolupa dins del Parc Natural, per un terreny emboscat i format per granits descompostos. Aquesta descomposició del granit es deguda a l’acció del àcid carboni que arrossega el vent temperat i humit de la mediterrània. Per aquesta raó el terreny està constituït pel sauló. Les motos que tenen “barra lliure” dins del parc natural, també ajuden a rebentar el terreny fent reguerots. Si tu arreplegues una flor, et pot caure el pes de la nostre ecològica Administració.

    ACCES PER CARRETERA
    Per fer aquesta ruta hem d’anar a la urbanització dels Tres Turons, situada a la carretera que uneix les viles de Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Munt. Per arribar-hi aconsellem anar primer a Mataró, on hi podem arribar des de Barcelona o Girona per la N-II. Un cop a Mataró seguirem direcció Girona per trobar de seguit diversos trencants que pugen a Sant Vicenç. En aquesta vila i seguint indicacions prendrem la carretera BV-5031 que porta a Torrentbó i Arenys de Munt.
    Seguint la carretera i passat Torrentbó, a ma esquerra, trobarem diverses entrades a la urbanització dels Tres Turons que estan anunciades. Hem de prendre la darrera que, assenyalada amb un número 5, es troba a poc de passar el punt quilomètric número 14 de la carretera i en arribar a un coll anomenat del Pollastre.
    Aquí a l’entrada podem deixar el vehicle aparcat, o bé, si volem estalviar-nos passar pels carrers de la urbanització, seguir amb el cotxe; la descripció de la ruta la farem fins el carrer dels Pins, on també hi podem aparcar.
    Rutómetre del RACC

    RECORREGUT
    En resum l’excursió travessa la urbanització, si aquest tram el fem a peu, entra en un camí que en direcció nord i de flanc ens porta fins una carena, on una pista, ara en direcció ponent ens portarà fins al peu del cim. Aquí un corriol planer ens pujarà fins el turó.
    Les referències més importants i horaris aproximats, sense comptar parades, són:

    0 minuts: Coll del Pollastre. (270 m.) Entrada a la urbanització. Sortim seguint el carrer asfaltat anomenat del Ametller. Aquest carrer que està flanquejat de parcel·les amb cases i pals de l’enllumenat, segueix la carena de la muntanya. Fem pujades i alguna corba
    5 minuts: Plaça. (280 m.) Prenem el primer carrer a la dreta, el dels Castanyers. El seguim fent alguna pujada i baixada i deixant altres carres com el del Avets, les Palmeres els Grèvols, fins que el carrer canvia de nom pel de les Mimoses i al poc trobem a la dreta el carrer del Pins.
    20 minuts: Carrer dels Pins. (290 m.) El seguim planers, s’acaba l’asfalt i entrem en una pista. En aquest carrer també es pot deixar el cotxe si no volem caminar per els carrers.
    25 minuts: Final del carrer del Pins. (290 m.) La pista en 100 metres esdevé camí que entra dins del bosc, deixa una bassa d’aigua a la dreta i a estones planera i a estones en pujada. Una mica més amunt deixa un camí planer a l’esquerra just quan una canonada de plàstic es troba al descobert. Passem unes pedres de granit i trobem algun pal de ferro pintat de verd. Anem per entre pi pinyer, alzines, roure i arboç fins que arribem a una pista.
    45 minuts: Enllaç amb una pista. (390 m.) Aquí hi ha un pal indicador, venim del pollastre i a l’esquerra es va al Corral i la pedra de la ferradura. Seguim cap a l’esquerra, on hi ha una casa a la dreta, la superem, deixem una pista barrada amb cadena l’esquerra i en lleugera pujada arribem a un trencant.
    50 minuts: Trencant. (410 m.) Deixem una pista a l’esquerra i seguim de front força planers, per entre bosc. Més amunt travessem un torrent i quan el bosc minva comencem a trobar castanyers. La pista fa alguna pujada i algun revolt fins que tomba una carena, fa una baixada (-10 m.) i arriba a un trencant i pal indicador.
    1 hora i 10 minuts: Pal indicador i pista. (500 m) Una pista ens travessa. El pal indicador anuncia el Montalt que es troba en direcció a un corriol que tenim davant i per on seguim també emboscats, primer planers i després en suau pujada pels reguerots fets, al granit i al sauló, per l’acció de l’aigua sobre les esgarrapades que hi fan les motos.
    1 hora i 20 minuts: Desviació. (560 m) En mig del bosc, el corriol per on veníem marxa de front i en baixada, nosaltres prenem un que surt a l’esquerra força planer. El corriol fa un giravolt i quan comença a baixar molt fort, a ma dreta tenim un altre corriol que en forta pujada i en un parell de minuts, també per entre bosc, ens durà fins el cim.
    1 hora i 30 minuts: Montalt. (596 m) Voltat de vegetació, amb alguna vista entre mig del arbres. No gaire ample, amb alguna pedra granítica, vèrtex geodèsic, un pal amb senyera i un munt de pessebres.
    Baixada desfent el camí d’anada.

    ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
    Aquesta ruta es pot fer tot l’any. Cal evitar-ne els mesos d’estiu per la forta calor que podem passar, malgrat que sempre anem per entre bosc. Recomanable d’octubre a Abril. A la tardor trobarem forces cireretes d’arboç i castanyes.

    PUNTS D’INTERÈS
    Al marge de la interessant entorn i vegetació del parc natural, des del cim podem veure al nord part de la serralada del Montseny. A ponent la vegetació ens tapa qualsevol vista, mentre que al sud podem distingir la mediterrània i un tros de costa. A llevant resta la serra del Montnegre i part d’aquesta costa.

    CLIMA I VEGETACIÓ
    El clima és Mediterrani amb fortes influencies humides. Al hivern no hi sol glaçar mai, mentre que a l’estiu malgrat que no es superen els 30/32 graus, fa una forta xafogor. Cim exposat a llevantades que solen venir a la tardor. Terreny de poca precipitació.
    La vegetació està composta també de plantes de caire mediterrani i on destaquen l’arboç, l’alzina i el roure, amb matolls de llentiscle, bruc, ginesta i estepa.

    EQUIPAMENT
    Motxilla i roba d’abric al hivern. A l’estiu cal afegir-hi un barret i unes ulleres. Aconsellable sempre dur roba protectora del vent. L’excursió es pot fer amb calçat tou. Es recomanable dur aigua.
    Barcelona a 13 de desembre de 2008

    DIRECTORI DE SERVEIS
    Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt

    TRANSPORT PÚBLIC
    Ferrocarril
    RENFE fins Mataró
    Autobús
    Empresa Casas fins Sant Vicenç de Montalt
    Taxis: Tel. 606 598 577 / 669 706 005

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada