Aquest blog neix amb l'objectiu de facilitar, a qui ho vulgui, les rutes d'ascensió al cims del Països Catalans. Els autors de les rutes i in formació complementaria som tres amics i socis de l'Agrupació Excursionista "Catalunya": en Jordi Pino, na Caterina, i Manuel Cabanillas. Ressenyes de cims de Catalunya, País Valencià, Balears, Franja de Ponent, Catalunya Nord, amb COPYRIGHT.
CIM: La Mola de Sant Llorenç del Munt (1.104 m.) COMARCA: Vallès Occidental HORARI: 3h 10 min. DESNIVELL: 450 (pujada) i 730 (Baixada) DIFICULTAT: fàcil
NOTA PRELIMINAR
Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.
RESUM
.Aquest cim, tot un clàssic, forma part de la serralada de Sant Llorenç del Munt, un gran conglomerat oligocènic d’uns 6 quilòmetres de llargada, orientada de Nord a Sud, entre les comarques del Bages i del Vallès i separant les conques del Llobregat mitjançant la Riera de Les Arenes a ponent i el Besos mitjançant el riu Ripoll, a llevant. La Mola és molt característica per la seva forma que li dona nom i les seves cingleres i es pot veure des de tot el Vallès. Fins i tot es veu des del mar, a l’alçada de Sant Adrià del Besos.
La muntanya forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac i per pujar-hi hi ha diverses rutes d’accés. La més turística puja des de Can Pobla pel camí dels Monjos, camí totalment indicat i sense pèrdua. Ara bé, per evitar la gentada de la ruta, hem escollit un recorregut més llarg i feréstec que travessa tota la serralada de nord a sud.
L’excursió és senzilla i fàcil i permet, entre altres punts d’interès, gaudir de l’església romànica de Sant Llorenç (any 957), declarada monument Nacional i on, en les seves dependències, hi ha un restaurant que funciona per les nits del caps de setmana.
ACCES PER CARRETERA.
Amb automòbil ens hem de dirigir a Terrassa. Per anar-hi ho, va bé fer-ho per l’autovia C-58, on s’hi pot arribar directament des de Manresa o Barcelona o bé enllaçant des de la A-7 si venim de Girona o Lleida. En aquesta autovia, hem de prendre la sortida 17 que du a Matadepera, Rubí i Terrassa. Hem de seguir sempre els indicadors de Matadepera. Passarem per la ronda de Terrassa, per qualsevol dels dos costats de la riera, trobarem alguna rotonda, farem un gir a l’esquerra per seguir per un passeig i un altre a la dreta que ens situarà a la carretera BV1221. Fins aquí ens acompanyaran unes torres elèctriques
Un cop a la BV1221, deixarem Matadepera a la dreta i seguirem fins el punt quilomètric 7 d'aquesta carretera. 100 metres després d’aquest punt, a ma dreta i entre alzines, tenim una pista i un aparcament, on deixarem un automòbil per poder fer l'enllaç cara a la tornada. En aquest aparcament anomenat Torre de l'Àngel, acabarem l'excursió i caldrà recollir els autos que haurem deixat al coll d'Estenalles.
Amb un altre auto seguirem la carretera fins el punt quilomètric, 14,8, on a l'esquerra, hi ha dos aparcaments molt ben senyalitzats. Uns metres més endavant seguint la carretera, hi ha el coll d'estenalles i a la dreta una caseta que és punt d'informació del Parc Natural. Per aquí hem de començar l'excursió.
RECORREGUT.
Les referències més importants de la travessa i horaris, sense comptar parades, són:
0 minuts: (860 m.) Coll d'Estenalles. Sortim direcció llevant per pista asfaltada en lleugera pujada i per entre bosc d'alzines. 5 minuts: Cruïlla. (895 m.) Just la pista planeja i ja veiem el Montcau, cim enlairat a la nostre esquerra. Deixem la pista asfaltada per agafar un ample camí a la nostre esquerra, on uns pals de ferro de color verd d'uns 20 cm. ens guiaran fins el cim. Minsa vegetació i molta pedra. Fent revolts ens arribarem fins al cim. Els darrers 20 m. són aeris i abans de pujar-los, veurem que a la nostre dreta hi ha un altre camí, per on després hem de seguir. 30 minuts: Cim del Montcau (1056 m.) Taula d'orientació, vèrtex geodèsic, Cim allargat, magnifiques vistes. Sortirem del cim baixant els esmentats 20 metres i prendrem el camí que hem dit, direcció sud, cap a la Mola força visible des de aquest indret. Com a referència cal dir que ara seguirem per carena, per entre rocs i matolls, els pals de ferro pintats de verd, ara un pèl més alts, i que ens guiaran fins La Mola. 40 minuts: Coll d'Eres. ( 960 m.) La mateixa carena s'introdueix en el bosc. Un pla amb grans alzines i una placa dedicada al poeta Joan Maragall, ens anuncien aquest indret. Seguim en lleugera pujada el camí ampla per entre bosc. 50 minuts: Cruïlla (990 m) A la nostre esquerra surt un camí secundari que porta a les agulles mitjana i petita i a la canal de l’escaleta. Nosaltres seguim pel camí principal per entre bosc. A dos minuts d'aquest paratge, veurem un dels pals verds a la nostre dreta, un xic en sota i apartat del camí. Aquí hi ha un arbre centenari anomenat Roure del Palau. Seguim per carena que en aquest lloc, pren el nom de carena del Pagès. 1 hora 5 minuts: Nova cruïlla. (1010 m.) El camí principal es divideix en dos, el de l'esquerra, planer, fa un tomb per un paratge anomenat de "Les Pinasses" i on també es pot anar a la font Flàvia. Seguim pel de la dreta que, en baixada, va per la carena principal. 1 hora 10 minuts: (940 m.) De la nostre esquerra arriba un camí secundari que ve de "Les Pinasses". Seguim la carena envoltats de matolls. 1 hora 15minuts: (960 m.) De la nostre dreta arriba un camí secundari. Seguim la carena. 1 hora 30 minuts: Cova del Drac (990 m.) Agulla amb una creu de ferro al cim i un gran forat en forma de llavi que li dona aspecte de cova. Encreuament de camins. Davant tenim la cinglera que envolta La Mola i per pujar-hi, travessem diagonalment la muralla rocosa, seguint els pals verds, fins uns arbres; on el camí fa un gir de 180 graus, per enfilar-se per una bonica canal fins uns prats, que ens duran fins el cim. Trobem grèvols. 1 hora 50: Cim de La Mola (1.104 m): Ermita de Sant Llorenç del Munt, vèrtex geodèsic, taula d'orientació, extraordinari mirador, mules pel servei del restaurant, bar i un munt de gent. Tornem enrere fins la Cova del Drac per tal de baixar cap a l'auto. 2 hores: Cova del Drac (990 m.) Tal com arribem i en el esmentat encreuament de camins, hem d'agafar el de l'esquerra, direcció ponent, que en forta baixada, entre alzinars, fa el descens per la canal de l'Abella. Al final de la baixada, a la nostre esquerra, podrem veure un enderrocat pou de glaç. Tot seguit el camí planeja i pren direcció sud. 2 hores i 20 minuts: (920 m.) Cruïlla. Deixem el camí principal per agafar una drecera a l’esquerra que en baixada, du a una ample pista apta per vehicles. És la de can Pobla. 2 hores i 25 minuts: (890 m.) Pista de Can Pobla. Tal com arribem a la pista, can Pobla resta seguint-la, a la nostre esquerra. Nosaltres seguim la pista cap a la dreta i en baixada. 2 hores i 40 minuts: (640 m.) Can Robert. Gran masia en molt mal estat. Davant de la porta principal, perpendicularment, surt una pista que seguirem en baixada fins a la Riera. 3 hores i 05 minuts: Riera de les Arenes (560 m.) La pista travessa la riera i s’enfila per la vorera de la dreta. 3 hores i 10 minuts: Aparcament de la Torre del Àngel. (580 m.)
ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L'ASCENSIÓ
Aquesta ruta es pot fer tot l'any llevat als mesos d'estiu per la forta calor.
PUNTS D’INTERÈS Les vistes des dels dos cims són molt bones i les taules d’informació de que disposen ens expliquen la gran quantitat de serres, viles i pics que es poden veure. A mode d’orientació heu de saber que a part de Montseny, Montserrat, Vallès o Collcerola, podrem veure les muntanyes dels Pirineus des de les Maladetes fins al Canigó i fins i tot Mallorca.
CLIMA I VEGETACIÓ
El clima és Mediterrani. Al hivern no hi sol nevar mai, però a les bandes obagues i pot glaçar. Terreny de secà on el vent hi pot sovintejar. A l'estiu és fàcil que es desenvolupin tempestes i també que hi faci força calor. La vegetació està composta també de plantes de clima mediterrani sub hmit.
EQUIPAMENTMotxilla, gorra o barret, ulleres, i roba d'abric al hivern, especialment roba de defensa contra el vent. Fora d'aquesta època, es pot anar en calça curta. L'excursió no es bo fer-la amb calcat tou. Es recomana dur aigua, màquina de retratar i llargavistes.
Barcelona 1 de gener de 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada