21 de juny de 2009

PUIG CASTELLAR ó TURÓ DEL POLLO (303 m.)



  • CIM: Puig Castellar o Turó del Pollo (303 m.)COMARCA: Barcelonés
    HORARI: 50 min. (30 min. + 20 min.)
    DESNIVELL: 185 m.
    DIFICULTAT: fàcil


  • NOTA PRELIMINAR

  • Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.





  • RESUM
    Aquest cim pertany a la serralada litoral catalana i separa les comarques del Barcelonès amb la del Vallès occidental, fet que li dona molt bones vistes sobre les dues planes. De totes maneres, el fet més destacat del cim, son les restes d’un poblat ibèric que volta la part alta de la muntanya fins al mateix puig. Aquest assentament que va arribar a tenir unes 100 cases i uns 300 individus va formar-se al segle V abans de Crist i fou abandonat al II abans de Crist, per fets relacionats amb la segona guerra púnica, tal com expliquen els rètols que hi ha repartits pel indret.
    Les aigües del cim van a parar al riu Besòs pels torrents de la bruixa (sud), el Pollo (nord) i el de la Font d’en Quadres (ponent), mentre que per llevant ho fan directament a la mediterrània ,pel torrent de Sant Jeroni, que resta tapat per la vila de Badalona.
    L’excursió és curta, senzilla, fàcil i gaire bé urbana, doncs el cim es troba a tocar de la vila de Santa Coloma de Gramenet , en un terreny de llicorelles (pissarres) molt transformades i del període silurià (uns 400 milions d’any).


  • ACCES PER CARRETERA.
    Amb automòbil ens hem de dirigir a Santa Coloma de Gramenet. Com sigui que descriure el terreny urbà és dificultós, recomanem anar-hi des de qualsevol de les dues rondes de Barcelona, direcció Besòs i prendre aquí la B-20 direcció Santa Coloma i Mataró. Hem d’eixir a la primera sortida que diu Santa Coloma i seguir per un carrer paral·lel a la B-20 que aquí va amagada per sota del terra.
    Hem de passar 4 semàfors, deixar una plaça a l’esquerra amb un indicador de Can Calvet que no agafarem per aquí, i arribar a una entrada a l’autopista, però que no agafarem. Aquí, girarem a la dreta per un carrer en pujada i als pocs metres girarem a l’esquerra per un altre carrer que travessa la B-20 per un pont i al seu final, davant d’un gran recinte (Can Torribera), girarem a l’esquerra, com si tornéssim enrera per l’altre costat de lla B-20. Al cap de 200 metres veurem un indicador que assenyala el camí de Can Calvet i Poblat Ibèric. Girem a la dreta en aquesta direcció per un carrer ample en pujada.
    Seguim aquest principal que amb alguna volta ens porta fins a una petita plaça, al peu de la muntanya. Aquí veurem un curt carrer en fort pendent amb indicació de Poblat Ibèric i carrer Marcel·lí Calvet i aquí aparquem el vehicle a la mateixa plaça o a un carrer del costat.

  • ÀCCES EN TRANSPORT PÚBLIC
  • Metro: Linea 1 (vermella)
  • Autobús: 35, 42, B16, B18, B17, B20, B21, B23, B24, B27, B31, BD1
  • Com anar-hi desde Barcelona

  • RECORREGUTEn resum, pujarem el carrer Calvet, seguirem una pista pel fons de la vall fins que aquesta, fent un gir, surt per la banda dreta de la vall i enllaça amb un altre pista més important que va de flanc. Més amunt prendrem un camí a l’esquerra que ens durà fins la carena i coll de les Ermites, des d’on, direcció ponent i voltant la muntanya ens atansarem fins el cim.
    Les referències més importants i horaris, sense comptar parades, son:
    0 minuts: Carrer Marcel·lí Calvet. (120 m.) Seguim direcció nord, aquest carrer revestit de ciment, en dura pujada, deixant, a ma dreta, un pal indicador de Puig Castellar i coll de les Ermites. Passem unes edificacions fins que s’acaba el terra de ciment.
    5 minuts: Tanca. (160 m.) Una cadena barra el pas a vehicles. Seguim per una pista de terra que va per dins de la vall, en forta pujada, fins que se’n surt amb un fort gir a l’esquerra. Aquí la pista va planera i de flanc, per terreny amb algun pi i alzina.
    10 minuts: Pal indicador. (180 m.) Enllacem amb una pista més important que ve de la nostre esquerra i la seguim a la dreta, en lleugera pujada. El pal indicador no orienta gaire. Terreny sense gaire arbres, però amb força gossos i turistes. Més amunt passem per sota d’una línia elèctrica.
    13 minuts: Camí. (205 m.) Un estret camí ve per la dreta de dins de la vall, travessa la pista i s’enfila per la nostre esquerra cap el coll de les Ermites. Prenem aquest camí, deixant la pista i enfilant-nos per quatre graons fets amb ciment i un petit ferro amb el número cinc. El camí puja fort, fa un giravolt per tal de guanyar alçada i podem fer drecera, si després d’un mapa indicador i d’un pi solitari, enfilem fort i de dret cap a la carena.
    20 minuts: Coll de les Ermites. (250 m.) Coll amb indicadors, uns contenidors d’escombreries i una parada de venda als turistes d’articles que imiten els estris ibèrics. Girem a l’esquerra per tal de passar una porta que dona accés a les runes. Aquí hi ha diversos cartells indicadors i fins i tot un pal amb capelleta dedicada a Sant Bernat. Seguim a la dreta, primer per graons de fusta i més amunt, girem a l’esquerra per tal de voltar el cim per la banda de ponent i nord, mentre gaudim de les restes ibèriques.
    30 minuts: Puig Castellar o Turó del Pollo. (303 m.) Cim ample terrós, amb restes ibèriques, farcit de penells informatius i dues banques cobertes.


  • ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
    Aquesta ruta es pot fer tot l’any llevat als mesos d’estiu, on la calor pot fer molt penosa l’ascensió. Recomanem fer-la a l’hivern.


  • PUNTS D’INTERÉS
    Al marge del tema ibèric, des del cim podem veure, a llevant la serralada de la Conreria i la costa. Al sud tota la plana del barcelonès i la mediterrània, mentre que a ponent tenim la serra de Collserola, part de la desembocadura del Llobregat i fins i tot veiem molt bé la muntanya de Montjuïc. Al nord resten muntanyes com el Tagamanent , els cingles de Bertí, Sant Llorenç, Montserrat i tota la plana del Vallès, amb les seves viles i comunicacions.


  • CLIMA I VEGETACIÓ
    El clima és Mediterrani, molt influenciat per la marinada i força temperat Terreny humit on no hi sol glaçar mai i amb forta xafogor a l’estiu. La vegetació també és típica de la mediterrània amb abundor de pi , alzines i ginesta que envolta tota la muntanya. A tocar del cim podem veure alguns xiprers i també figues de moro i atzavares.


  • EQUIPAMENT
    Motxilla, gorra o barret, ulleres, i roba protectora del vent a l’hivern. Fora d’aquesta època, es pot anar en calça curta. L’excursió es pot fer en wambes. També és recomanable una màquina de retratar i uns llargavistes. No trobarem aigua, així que cal dur-la.
    Barcelona 17 de maig de 2008

  • .
    DIRECTORI DE SERVEIS
  • Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Estacions Santa Coloma i Fondo




  • Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada