15 de juny de 2009

ROCA CORBATERA (1.165 m.)



  • CIM: ROCA CORBATERA (1.165 m.)
  • COMARCA: Priorat
  • DESNIVEL: 560 m.
  • HORARI: 2h 30 min (ascensió i descens)
  • DIFICULTAT: fàcil


  • NOTA PRELIMINAR
  • Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.

  • RESUM
  • La serra del Montsant està situada a l’extrem sud occidental de la serralada prelitoral catalana. És un gran conglomerat oligocènic, pedra Montserratina, de 17 quilòmetres lineals, orientats de NE. a SO. La seva alçada volta els 1.000 metres i té tres cims de més relleu, la Cogulla (1.065 m.) al oest, el Piló dels Senyalets (1.110 m.) al centre i la Roca Corbatera (1.165 m.) al est.
  • Interessant, curta i divertida excursió, que farem per la comarca del Priorat i per una serra que està flanquejada per dues valls, al sud, amb forts espadats i cingles, diversos torrents formen el riu de Ciurana o de la Febró i al nord, amb un caire més suau, també diverses torrenteres configuren la vall del riu Montsant.

  • ACCES PER CARRETERA
  • Amb automòbil ens hem de dirigir al poble de l’Albarca i el seu accés és viable des de Cornudella de Montsant, si venim des de Reus, o bé des de L’Espluga de Francolí i prenent una carretera direcció Poblet i Prades, si venim de Lleida o Montblanc.
  • A la entrada del poble, a l’esquerra, tenim un aparcament per vehicles, on deixarem l’auto.
  • Rutómetre RACC

  • RECORREGUT
  • La excursió la farem sortint des de el mateix poble i anant cap a ponent a cercar i muntar el cim. Tot seguit baixarem a la font de Maiano, cap el nord, tornarem a pujar al cim i baixarem en direcció nord a visitar l’Ermita de la mare de Deu del Montsant. Tornarem direcció sud al Poble. Les referències més importants i horaris sense comptar parades son:

  • O minuts: (815 m.) Sortim del poble en direcció Ponent, deixant un carrer a la nostre esquerra. Tenim marques de G.R.. El camí surt del poble en lleugera baixada.
  • 5 minuts: (800 m.) Els Hostalets. Pal indicador. A cada banda de camí hi ha edificis en runes, antics hostals. La pista principal, a la dreta, porta cap a La Morera i a l’esquerra, una secundaria, cap a Ulldemolins passant per l’Ermita de la mare de Deu del Montsant. Nosaltres prenem un petit camí, entremig de les dues, que es troba de front i s’enfila amb senyals de G.R. i P.R.. Anem per terreny pedregós, la vegetació és minsa, algun pi rabassut, savines i ginebres. Més endavant hi ha un bosc de roure.
  • 25 minuts: (985 m.) Arribem de nou a la pista d’Ulldemolins. Pal indicador. Seguim la pista en pujada. Anem per bosc i seguim el G.R i P.R.
  • 30 minuts: Drecera. (1.010 m.) La pista fa un fort revolt a la dreta. Podem seguir-la, o bé agafar una drecera -ve de front- que enllaça una mica més amunt de nou amb la pista. La seguim i ara aquesta, va a travessar uns cingles per arribar-se a un ampli coll.
  • 40 minuts: Pla del Grau Gran. (1.050 m.) Pal indicador. Deixem la pista per agafar un petit camí que en suau pujada es dirigeix, sempre direcció ponent cap un petit bosquet de roures. El G.R. segueix la pista, nosaltres seguirem les marques grogues i blaves del P.R. Més amunt el camí s’acosta a la carena que seguirem per entre pedres, matolls i algun arbre. Davant nostre enlairat es veu la fita del cim.
  • 55 minuts: Cruïlla. (1.100 m.) La carena s’estreny fort i en un bloc de pedres deixem un camí a la nostre dreta que es dirigeix de flanc per la cara nord. El nostre camí seguint les marques de P.R. passa per la vessant sud planejant. A un minut d’aquest trencant n’hi ha un altre. El camí de l’esquerra baixa cap una cova i el de la dreta, planer, ens acosta a un petit torrent que només cal enfilar-lo, per arribar al cim.
  • 1 hora: Roca Corbatera (1.162 m.) Ampli cim pedregós. Vèrtex geodèsic, plaques commemoratives i algun pessebre. Magnífiques vistes en totes direccions. Sortim del cim en direcció ponent, en baixada, per carena, cap a un ampli coll on veurem un pal indicador
  • 1 hora i 5 minuts: Pal indicador. (1.110 m) Assenyala la direcció en que trobarem la font del Maiano. Deixem la carena per baixar per pedregam, direcció nord, cap el fons del barranc, anomenat de les Pletes. El fons del torrent està un pel embrossat, però no és pas difícil trobar-hi pas. De seguit arribem a un fort saltant que superarem passant per un petit ressalt que hi ha a la paret de la nostre dreta. Aquest pas s’anomena pas del Gat i cal anar molt en compte al passar-lo, a l’hivern, si la rosada esta gelada.
  • 1 hora i 15 minuts: Font del Maiano ( 1.070 m.) Font i bassa entre bosc. Desfem el camí de baixada per enfilar-nos cap el coll.
  • 1 hora i 30 minuts: Coll i pal indicador. (1.110 m.) Seguim per carena altre cop cap el cim.
  • 1 hora i 35 minuts: Roca Corbatera. (1.162 m.) Sortim del cim en direcció Sud, per tal de desfer el camí fins el Pla del Grau Gran.
  • 1 hora i 50 minuts: Pla del Grau Gran (1.050 m.) Arribem a la pista i l’agafem vers la nostre esquerra, en lleugera baixada. Estem al barranc dels Pèlegs. Al fons veiem l’Ermita.
  • 1 hora 55 minuts: Pal indicador i cruïlla (1.040 m.) La pista es divideix en dos. Podem seguir la de l’esquerra que en baixada ens aproparà a l’Ermita, però és més aconsellable agafar un camí que surt d’entre mig de les dues pistes, i que de manera planera s’endinsa en un bosquet cap a l’Ermita. Aquest caminet escurça el recorregut.
  • 2 hores: Mare de Deu del Montsant. (1.030 m.) Al peu d’una cinglera. Pessebre i restes d’edificacions. Un gran pal indicador, situat amb molt mal gust a tocar de la paret de l’Ermita, dóna una direcció equivocada per baixar al grau de la Mare de Deu i al pla del Teix. El camí surt pel marge dret de l’ermita si la mirem de front, tal com hi hem arribat, i baixa molt fort en direcció NE. i tot seguit va cap a NO. Després va fent revolts per entre bosc. Passa pel grau de la mare de Deu (petites roques que travessem) i arriba a planejar ja dins del pla del Teix.
  • 2 hores 15 minuts: Pla del Teix. (720 m.) Pal indicador. A l’esquerra direcció Ulldemolins, a la dreta, cap a L’Albarca i cap a aquí ens hem de dirigir. El camí ara més ample no és apte per vehicles, però si per bicicletes. Sortim del bosc i en suau pujada per pedregam amb algun matoll i alguna savina molt escarransida ens apropa cap a una carena. Malgrat el nom del pla, és molt difícil trobar teix (arbre pràcticament extingit al nostre país) en aquest indret, doncs aquests possiblement enyoren un clima que, en un temps no gaire llunya, era molt més fred.
  • 2 hores 25 minuts: Collet. (800 m.) Davant mateix ja veiem el coll dels Hostalets. El camí fa una baixada i remunta el següent coll.
  • 2 hores 30 minuts: Coll dels Hostalets (800 m.). Empalmem amb la ruta de sortida. Prenem el camí de l’esquerra que, en pujada, ens du al poble.
  • 2 hores 35 minuts: L’Albarca (815 m.) Aparcament.

  • ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
  • Aquesta ruta es pot fer tot l’any, llevat als mesos d’estiu, on la calor pot fer molt penosa la travessa.

  • PUNTS D’INTERÉS
  • La morfologia i vegetació del terreny son punts molt interessants. Els conglomerats, a vegades rogencs per la descomposició del feldspat i la mica del granit en contacte amb aigües carregades de gas carbònic, és un fenomen que es dóna en les parts baixes de la serra. La fauna de la regió es minsa i pel que fa a les vistes tenim a ponent els Ports de Tortosa i la pròpia serra del Montsec, molt enlairada en la carena i que tapa la vista sobre la vall de l’Ebre.

  • A llevant, tenim el poble de L’Albarca, la serra de Gritella i les muntanyes de Prades. Si dirigim la mirada al Sud podrem apreciar, al fons, el mar mig tapat per totes les serres prelitorals com poden ser les de Molló o cingles de L’Arbolí. Davant distingim el poble i embassament de Siurana. Cap a el Nord, podem distingir en primer pla la serra de La Llena, darrera les de l’Argentera i Llaveria i més enrera totes les planes de Lleida amb els seus pobles i carreteres. En tercer terme distingim la serra del Montsec, el d’Ares i el de Rubió i ja més el fons tot els Pirineus, que en dies de bona vista permet veure des de les Maladetes, fins el Canigó.

  • CLIMA I VEGETACIÓ
  • El clima és Mediterrani a la cara sud i sub-mediterrani en les cares nord. Al hivern, no sol haver-hi neu, encara que podem trobar dies de molt fred a les parts altes i sobretot vent. A l’estiu, que sol ser extremadament calorós, és fàcil que es desenvolupin tempestes en breus espais de temps.
  • La vegetació està composta també de plantes de baixa muntanya i de clima mediterrani.

  • EQUIPAMENT
  • Motxilla, gorra o barret, ulleres, i roba d’abric a l’hivern, especialment roba protectora del vent. No és pas recomanable anar en wambes. Si ho és, el dur una màquina de retratar i uns llargavistes. En tot el recorregut, llevat a la font del Maiano, no trobarem pas aigua. Cal doncs portar-ne.
  • Barcelona 25 de novembre de 2006

  • DIRECTORI DE SERVEIS
  • Ajuntament Cornudella de Montsant

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada