15 de juny de 2009

SANT JERONI (1.238 m.)


  • CIMA: SANT JERONI (1.236 m.)
  • COMARCA: Bagès
  • HORARI: 2h 30 min. (1h 30 min. + 1h)
  • DESNIVELL: 750 m.
  • DIFICULTAT: fàcil
  • NOTA PRELIMINAR
    Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.
  • RESUM
  • El cim de Sant Jeroni és el punt més alt de la muntanya de Montserrat. Pic molt emblemàtic, és també un dels principals miradors, per no dir el més important, de tot Catalunya. La seva alçada i la seva ubicació (es troba gaire bé al centre del Principat) li permeten tenir en dies clars una vista extraordinària, que fins i tot, en dies molts especials, arriba fins al Puigmajor a l’illa de Mallorca.
  • La muntanya té diversos accessos, el més conegut, senzill i còmode pels turistes, és el que fa pelegrinatge des de el Monestir per Sant Joan. Nosaltres hem escollit un altre ruta força més interessant i no gaire més llarga, que permet pujar-hi per la cara sud, per entre terreny de conglomerat calcari i un magnífic bosc de caire mediterrani i seguint el camí dels Francesos.
  • ACCES PER CARRETERA.
  • Amb automòbil ens hem de dirigir des de Barcelona cap Igualada per la N-ll. Si venim de Lleida haurem de sortir per canviar de direcció a Esparreguera. Agafarem la sortida n° 575 que està anunciada com a via de Serveis i Collbató. Un cop sortim prendrem la carretera que circula paral·lela a l’autovia i després de 450 metres i de passar 3 restaurants i unes cases, girarem a la dreta per entrar a la urbanització de "Bruc Residencial".
  • Pujarem per carrer asfaltat (Avinguda Moreneta) i als 50 metres, agafarem el carrer de l’esquerra (Avinguda Can Jorba) fins el final quan el carrer topa amb un bosc. Allí girarem pel carrer de la dreta per anar a "La Vinya Nova". Tot seguit deixarem l’asfalt per entrar en una pista de terra, que en 1,5 quilòmetre ens dura a aquesta casa restaurant.
  • Tal com arribem a la casa, agafarem una pista a l’esquerra. A 150 metres en deixarem un altre a l’esquerra, entrarem al bosc, passarem un camp d’oliveres a les dues bandes, tornarem a entrar al bosc i tot seguit passarem un altre petit camp d’oliveres a l’esquerra. En 200 metres més arribarem a un petit aparcament per quatre o cinc autos. En total 850 metres des de "La vinya nova". D’aquí, a la dreta, surt un ample camí no apte per vehicles.
  • Rutómetre RACC
  • TRANSPORT PÚBLIC
  • Autobus Hispano Igualadina fins Collbató
  • FGC (Ferrocarrils de la Generalitat) Monistrol
  • Cremallera de Montserrat
  • Amb la targeta d'AMICS DE MONTSERRAT" aconsegueix descomptes al cremallera, aèei, botiga ...
  • RECORREGUT
  • A banda i banda del camí hi ha dos pins que tenen unes marques rogenques que ens acompanyaran, a estones barrejades amb altres de color groc, fins pràcticament el cim, on hi pujarem seguint sempre direcció nord.
  • Les referències més importants son les següents:
  • 00 h. 00 min.: Aparcament. (480 m.) Seguim el camí en direcció nord, en principi força ample, però de seguida s’estreny i s’apropa a una torrentera sense nom que resta a la nostre esquerra. De sobte el camí gira a la dreta i s’enfila allunyant-se del torrent. Aquí a l’esquerra, travessant el torrent hi ha un camí en marques grogues que du a Can Jorba. La vegetació en aquest tram esta composta majoritàriament de pi, alzina, arboç i matolls.
  • 00h 10 min.: Torrent. (520 m.) Travessem un petit torrent per entre bosc espès i es comença a veure boix i sabina.
  • 00h 40 min.: Coll de Mosset. (810 m.) Entre les agulles "ajaguda" i "el jardí" i la carena de la Miranda del plecs, per on després hi passarem. Uns 15 metres abans del ample coll el camí es divideix en dos, el nostre que gira a la dreta i pren direcció llevant i el que arriba fins el mateix coll i tot seguit amb marques blanques s’endinsa cap el nord, per tal d’anar a cercar el coll del Migdia. La direcció va variant pels revolts que fa el camí i l’orografia del terreny. Els pins comencen a flaquejar.
  • 00 h. 50 min.: Carena de la Miranda dels Plecs. (895 m.) El camí arriba a la carena que a estones seguirem i a estones deixarem un pel per sobre nostre. Bones vistes sobre les agulles dels "plecs de llibres" i el Montgrós a la nostre esquerra i separades de la nostre carena pel torrent del migdia. A la nostre dreta resta el torrent dels bugaders.
  • 1 h. 00 min.: Trencall a la dreta. (995 m.) D’aquí surt un camí que baixant cap al torrent dels bugaders, du a la carena immediata, anomenada de les Sajolides. Hi ha un rètol, al terra, de color vermell, damunt de la pedra, que indica "Sajo". Es comencen a veure marques grogues.
  • 1 h. i 10 min.: Trencant (1.070 m.). Camí a l’esquerra que em de deixar. No té marca.
  • 1h. i 20 min.: Creuament de camins (1.120 m.) En mig d’una carena secundaria. El de davant i en baixada, du al camí de Sant Joan a Sant Jeroni i té marques blaves i grogues. El de la dreta, amb marques blaves, du a unes agulles i a l’Albarda Castellana. El nostre camí que va cap a l’esquerra, recupera les marques taronges.
  • 1 h. i 25 min.: Enllaç (1.160 m.) Enllaç amb el camí de Sant Joan a Sant Jeroni. Aquest camí és ampla i està revestit de ciment. Compte al tornar. Uns metres més amunt trobarem en un pla i amb restes d’edificacions els grèvols i teix tots arrenglerats. Aquí començarem a pujar els penosos 237 graons de ciment que ens duran fins el cim.
  • 01 h. i 30 min.: Sant Jeroni. (1.236 m.). Cim amb dos puntes separades uns 10 metres per un petit coll, on una alzina i un grèvol hi conviuen. El cim de l’esquerra disposa de vèrtex geodèsic i de pluviòmetre, el de la dreta per on arribem d’una taula d’orientació i un ampli mirador de disseny.
  • La baixada es farà pel mateix camí o per Sant Joan i el Monartir
  • ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
  • Qualsevol època de l’any és bona per ascendir per aquesta ruta, llevat a l’estiu per la calor.
  • PUNTS D’INTERÈS.
  • Les vistes des del cim son extraordinàries i així podrem veure cap al sud des de la serralada del Montmell fins els Ports de Beceit. Al fons el mar i molts pocs dies a l’any i sempre en extraordinària visibilitat el Puigmajor de Mallorca. A ponent hi ha la serralada del Montsant i la del Montsec (Pallars). En segon terme es distingeix el Turbó i el Cotiella i encara més enllà, es pot reconèixer el Mont Perdut. Davant mateix tot l’Anoia i el Baix Llobregat. Es reconeixent molt fàcilment tots els seus pobles.
  • Tota la banda Nord l’ocupen les muntanyes pirinenques, des de les Maladetes fins el Canigó. Sota nostre els espadats de les parets de Sant Jeroni i de Diables i més enllà, tots els pobles del Bergada i del Bages, amb tot el curs del riu Llobregat. A llevant Sant Llorenç de Munt, Montseny, el Corredor, el Montnegre o el Tibidabo.
  • CLIMA i VEGETACIÓ
  • El clima és mediterrani humit. Fred al hivern i en dies de boira i forta calor a l’estiu. La vegetació també és mediterrània. Als mesos d’hivern, alguna esporàdica vegada sol nevar, però es neu que dura hores. Alta humitat i possibilitat de vent a les parts altes.
  • EQUIPAMENT
  • La excursió no presenta cap dificultat, tot i això cal dur motxilla, gorra o barret, ulleres, crema i roba protectora del vent i la humitat. Cal dur calçat de tresc i sobretot aigua. Compte amb l’orientació a la baixada per no errar el camí.
  • Barcelona a 17 de desembre de 2006
  • DIRECTORI DE SERVEIS
  • Ajuntament de Monistrol
  • Ajuntament de Collbató
  • Abadía de Montserrat
  • Refugi Santa Cecilia: Tel.: 646 492 436


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada