24 d’abril de 2013

PUIG CASTELLAR o de SANT MIQUEL(385,3 m.) per Celrà

CIM: Puig Castellar o Sant Miquel (385,3 m.)
COMARCA: Gironés
DESNIVELL: +214,3 m.
HORARI:  1h 20 min. (50 min + 30 min.)
DIFICULTAT: fàcil
CARTOGRAFIA: Intitut Cartografic Catalunya


 Excursió curta per fer cames amb bones vistes des de el cimCelrà és un municipi del nord-est de Catalunya al nord-est emplaçat a la plana del riu Ter.


ACCES PER CARRETERA
A Celrà s'accedeIix per la NII amb sortida al Km. 721,300Km. cap a la C.66 que en meons de 3 Km. ens deixarà a Celrà
ACCES AMB TRANSPORT PUBLIC
AMB TREN
RENFE (Estació de Celrà)
TAXIS:
Taxi: Tel. 609 806 206  / Taxi adaptat: Tel. 618  419 111
AUTOBUS:
Estació d'autobusos (Girona) Tel. 972 212 319
Sagalés
ITINERARI
0h00min.:Celrà (71 m.) Sortim de la Plaça de l'església deixam a la dreta el carrer Major seguim pel carrer Doctor Romagós passant per un viver de palmeres.
0h 06 min.: Cruïlla a una masia seguim a l'esquerra, asfaltat.
0h07min.:Cruïlla amb pal indicador seguiren a la dreta direcció Puig sant Miquel i Girona. (senyals de PRC-195) Masia veïnat Mas Serra.
0h 15 min.: Masia el camí es fa més estret deixant un trencall a l'esquerra amb un indicador (Espai d'Interès Natural les gavarres), Seguin recte.
0h 19 min.: Masia Pista de terra que seguiren deixam trencalls a dreta i esquerra.
0h35 min.: La Creu Palomera, Pal indicador al coll. Anem cap a la dreta seguint le sindicadors. Sant Miquel i Girona.
0h 41 min.: Al cap d'una forta pujada amb una corba a la dreta deixarem la pista seguint els senyals del PR a l'esquerra.
0h 44 min.: Pista principal seguim a l'esquerra.
0h 48 min.: Cruïlla seguirem cap a la dreta. Amb el cim devanit.
0h 50 min.: Puig Castellar o de Sant Miquel (385,3 m.)
Descens desfem el camí de pujada

EQUIPAMENT
Motxilla, gorra o barret, ulleres,aigua  i roba protectora del vent al hivern. Fora d’aquesta època, es pot anar en pantaló curt. L’excursió es pot fer amb sabata toba. També és recomanable una màquina de retratar, uns llargavistes.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Tot l'any (molta calor a l'estiu)

CLIMA I VEGETACIÓ
Gaudeix d'un clima templat, amb uns hiverns no excessivament freds i estius secs i calorosos. La pluviositat anual ronda els 500-600 ml, i es concentra en els mesos de maig, octubre i novembre.
LLOCS D'INTERES
La curta durada de l'excursió permet fer una visita a la Girona monumental molt aprov de Celrà amb accés tan en vehicle particular com amb transport public (Tren i Bus). L'únic requisit a tindrà amb comte si es vol anar amb tren es veure abans els horaris tota vegada que no tots els trens param a Celrà.

Consell: sortir ven d'hora ven d'hora ens permetrà una caminada a la fresca, une smillors fotografies i temps suficient per anar a visitar la capital gironina.
DIRECTORI DE SERVEIS
Ajuntament de Celrà

julio, 2011

HISTÒRIA DE SANT MIQUEL DE CASTELLAR
El santuari, situat a la muntanya del Puig Castellar, a 390 m d'alçada, va pertànyer al terme municipal de Celrà fins al 1974, any en què va ser agregat al municipi de Girona.
S'inicià sota el patrocini de Joan de Dons, canonge i paborde de desembre de la catedral. Contra allò que suposa la llegenda, a l'indret no hi havia aleshores cap fortificació. El nom de Castellar ha estat habitual entre el poble per indicar paratges on eren visibles ruïnes que després han estat identificades com a ibèriques.
La construcció segurament va emprendre's cap al 1450. L'any següent el vicari general concedia indulgències als qui cooperessin amb almoines a acabar l'edifici. Degué concloure's poc després de 1478, i en 1489 s'aplegaven almoines per adquirir ornaments sagrats i llibres per al culte. Tot i tenir un promotor distingit, sembla que des del començament fou un santuari popular. Així continuà fins als inicis del segle XIX. La continuïtat del culte es degué en bona part als ermitans.
Els ermitans eren homes que tenien cura de l'edifici i del culte, habitaven en una caseta al costat de l'església i es mantenien conreant petites feixes de terra pròximes a la casa. Si passaven necessitat, tenien llicència del bisbe per demanar caritat en una radi de dues llegües a l'entorn. Solien portar una mena d'hàbit religiós, i la gent els coneixia pel seu nom de pila, al qual s'anteposava el mot “fra”, com si es tractés d'un frare.
Sant Miquel arribà a comptar amb una fundació, dotada amb 300 lliures, els interessos de la qual s'havien d'aplicar a la celebració de misses i distribuir una almoina. L'instituïren els germans Joan i Esteve Xifre, sacerdots, en 1568, i simultàniament s'establí la normativa per al govern del santuari. La dotació econòmica, però, no es cobrà fàcilment, perquè en part es trobava a Barcelona, i allí calgué reclamar-la en 1628.
Els jurats i consell de la vila de Celrà eren protectors i administradors de la capella, tot i que per posar ermitans demanessin ordinàriament l'aprovació del bisbe.
La servitud de misses consistia a celebrar-ne una el dilluns i una el dissabte, cada setmana. Les havia de celebrar un prevere natural de Catalunya, i no per una persona interposada. Es distribuïa una almoina de pans de 8 unces (200 g) entre els assistents a la celebració del dia 29 de setembre, després de llegir els quatre evangelis als quatre punts cardinals de l'ermita, per un valor total de 5 lliures barceloneses anuals de pa, interessos que donava un capital fundacional de 100 lliures. El pabordes de la confraria de Sant Miquel havien de fer moldre, pastar i coure el pa. La servitud era dotada amb 200 lliures de capital.
L'elecció del sacerdot per celebrar les misses era competència dels jurats, que podien despatxar-lo si no complia les obligacions estipulades. En el moment de fer-se la fundació, el referit any de 1568, hi havia a la capella un tal Francesc, estranger, ermità que vivia amb la seva mare i conreava les terres i vinyes de Sant Miquel; es disposà que en endavant ell i els futurs ermitans restessin a les ordres dels sacerdots. Acceptaren la fundació Antoni Banyes, Pere Pagés Sesperes i Antoni Colomar, alies Ballell, jurats de la vila, amb consentiment de Joan Esteve, Antoni Taverner, del veïnat de Palagret, i Miquel Parahí, consellers.
En 1823, Pere Mas i Vehí, pagès de la Pera, afegí 400 lliures al capital fundacional, que havia esdevingut insuficient per al seu objecte. A la ruïna econòmica s'ajuntà la de l'edifici, utilitzat durant els setges que va sofrir la ciutat de Girona (1808-1809) per les tropes napoleòniques a causa de la seva situació estratègica. A partir d'aquesta època degué quedar abandonat de forma definitiva, si bé a mitjan s. XIX s'instal•là prop de l'ermita una construcció de suport per al telègraf òptic, un sistema de comunicacions inaugurat l'any 1844 que unia les poblacions de Girona i el Pertús.
L'any 2003, l'Ajuntament de Girona i la Diputació de Girona van dur a terme les tasques de rehabilitació i restauració de les restes existents i d'excavació a les cisternes, al fossat i a la part interior de l'església




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada