31 d’octubre de 2009

CARCAIXELLS D'EN DALMAU

CIM: Carcaixells d'en Dalmau
COMARCA: Baix Emporà
HORARI: 1h 50 min. (1h 05 min. + 45 min.
DESNIVELL: 400 m
DIFICULTAD: fàcil (Cresta equipada a trams)

RESUM
Curta, però entretinguda i molt interessant excursió als Carcaixells, una mena de cresta fàcil i equipada en algun tram per cadenes i fins i tot un pont metàl·lic, per tal d’ajudar-nos en l’ascensió. Un cop superats els Carcaixells tenim l’opció de seguir fins el cim del Montclar de 417 metres.
Aquesta excursió per terreny granític no és recomenable per persones amb vertigen. Un bon consell també és fer-la a l’hivern, doncs la calor a primavera o estiu pot fer la ruta angoixant. La pedra de les crestes és noble i no està descomposta. Un cop ens enlairem, molt bones vistes sobre la plana de l’Empordà i la Mediterrània.

ÀCCES PER CARRETERA.
Amb automòbil ens hem de dirigir fins a Llagostera. Ho podem fer des de Barcelona per la C-35 o la N-II per Granollers, Sant Celoni, Hostalric i Maçanet . Des de Vic es pot anar per l’Eix fins Santa Coloma i des de Girona baixant cap a Maçanet. Des de Llagostera i sense entrar en el poble hem de prendre la C-65 que porta a Sant Feliu de Guíxols. La C-35 a l’alçada d’aquest poble es converteix en la C-65.

Un cop a la C-65 hem de seguir fins el quilòmetre 6,5 i agafar la sortida a Santa Cristina d’Aro, Solius i Romanyà. Només sortir hi ha una rotonda on prenem direcció Solius. Fem 1 quilòmetre d’aquesta carretera i en trobar a ma dreta el Mas Pla, ens desviem per una ampla pista forestal que tenim a la nostre esquerra.

Seguim aquesta pista uns 150 metres fins que arriba a un trencant on hi ha diverses indicacions. Seguim direcció als Carcaixells, prenent la pista de més a la dreta (en tenim una a l’esquerra i un altre al front), fem uns 400 metres i trobem un nou indicador, on agafarem una pista a l’esquerra que, en lleugera pujada, porta a Can Llaurador. Arribarem a aquest mas (resta a l’esquerra) fent 400 metres i seguirem uns 100 m. més endavant, on hi ha un petit bosc d’alzines i on deixarem el cotxe al costat mateix de la pista.

RECORREGUT
La nostre excursió segueix la mateixa pista que ve de Can Llaurador, ara intransitable per autos, i en direcció SO., després de passar per un menhir, seguirem unes planes boscoses que ens aproparan als Carcaixells. Ens enfilarem per la cresta i després de passar per diversos turons i colls ajudats per cadenes i un pont, arribarem a un coll, on podem seguir per la carena fins el Montclar, o bé baixar per una canal altre cop cap a la plana, per tal de tornar cap a la aparcament.

Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:

0 min.: Aparcament (80 m) Sortim per la pista direcció SO., per entre bosc d’alzines, alzines sureres, arboç i pi pinyoner. La vegetació és típica mediterrània amb bruc, argelaga, estepa negra i algun esbarzers, entre moltes altres plantes. La pista força malmesa és ample i terrosa amb força sauló.
4 min.: Menhir de Can Llaurador. (90 m) A la nostre esquerra. Té un petit plànol explicatiu. Seguim la pista que a estones fa petites pujades i baixades i passem per un indret on hi ha abundor d’Eucaliptus. Ens acompanyen marques grogues i blanques.
15 min.: Pal indicador. (80 m) Estem en una cruïlla on s’acaba la pista i el camí de l’esquerra s’enfila cap a les Carboneres i el Montclar (de tornada baixarem per aquest indret). Prenem el camí de la dreta que allí mateix travessa un rierol per una palanca de fusta. Ara seguim pintures blanques i verdes en pujada més marcada.
30 min.: Pal indicador. (205 m.) Arribem a una nova cruïlla amb un pal indicador que assenyala que cap a l’esquerra vas a la via ferrada d’Agulles. Seguim el camí de la dreta, ara amb més pujada i pràcticament amb la mateixa vegetació. Minven els arbres.
33 min.: Imatge i senyera. (240 m.) Una petita imatge es troba ficada en una roca. També hi ha en aquest indret una placa i una senyera. Ara la direcció es modifica a Sud i ens comencem a enfilar per les roques de la carena. Una cadena ben fermada ens ajuda a superar els passos i unes marques de pintura ens marquen el camí.
45 min.: Turó (295 m.) Arribem al cap d’amunt d’un turó amb molt bones vistes de la ruta seguida i de tota la plana. Seguim la carena per trobar un petit cartell que ens avisa del pont de ferro a creuar seguidament.
48 min.: Pont de ferro (275 m.) Hem de travessar un armat, sòlid, estret i també bellugadís pont de ferro, per tal de superar un petit estimball entre dos turons de la carena. Seguim el camí en pujada i les marques de pintura per baixar tot seguit a un petit coll.
55 min.: Petit coll (325 m.) Aquí trobem unes marques rodones de pintura blava. Pugem un turó i de flanc passem per roca ajudats d’una cadena per tal d’arribar a un nou coll.
1 h.: Collet. (330 m.) Superem 2 bonys de la carena ajudats en algun punt per cadenes i seguim cap a un nou coll, aquest més rellevant.
1 h. 05 min.: Coll i pal indicador. (335 m.) A l’esquerra anem cap al Montclar que resta a 25 minuts per les Canaletes. A la dreta i per on passarem també es pot anar al cim donant el tom per les Carboneres. Baixem per una llarga canal per entremig de bosc espès d’alzines i de sureres, seguim les indicacions d’algun cartell i les marques de pintura blava, fem un parell de pujades i baixades i passem pel coll dels Corbs, per tal d’arribar al camí de les Carboneres.
1 h. 25 min.: Enllaç amb les Carboneres. (180 m) Arribem a un camí, on a la dreta es pot muntar al Montclar. Seguim en baixada cap a l’esquerra per bosc més esclarissat.
1 h. 27 min.: Carbonera i font. (140 m). A la dreta restes d’una antiga edificació, a l’esquerra una font. Aquí hi havia una Carbonera. Seguim baixant per aquest camí.
1 h. 35 min.: Pal indicador. (125 m). Nova cruïlla, seguim el descens per el camí, ara un pel més ampla. Ens trobem ja a la plana.
1 h. 38 min.: Enllaç amb el camí de pujada. (80 m.). Nova cruïlla, a la nostre esquerra es troba el camí per on hem pujat amb la palanca per travessar la riera. Seguim el pla camí, deixem el menhir, ara a la dreta, i arribem al aparcament.
.

EQUIPAMENT
Motxilla, gorra o barret, ulleres i crema solar tot l'any. A l'hivern cal dur roba d'abric, doncs pot trobar dies rúfols amb vent. Per això cal dur també roba protectora del vent. L'excursió convé fer-la amb calçat dur i amb sola adherent. També recomanem dur una màquina de retratar, uns llargavistes i sobretot força aigua.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Sens dubte la millor època és l’hivern. Cal evitar anar-hi en dies de calor.

PUNTS D’INTERÉS
És molt interessant la varietat de vegetació i sobretot la morfologia i orografia del terreny. Fantàstiques cingleres i miradors. Els passos que hi ha en el recorregut són l’atractiu de l’excursió, destacant el penjat pont de ferro que s’ha de passar.

CLIMA I VEGETACIÓLa vegetació i el clima és típica de la Mediterrània. Destaca sobre tot la xafogor que pot fer a partir de finals d’hivern i fins ben entrada la tardor.

Barcelona a 10 de febrer de 2006

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada