17 de juliol de 2009

SANT JOAN (1.078 m.)


  • CIM: Miranda de Sant Joan (1.078 M.)
    COMARCA: Baix Llobregat
    HORARI: 3 h. (1h 45 min. + 1h 15 min.)
    DESNIVELL: 710 m. (pujada) i 750 m. (Bbixada)
    DIFICULTAT: fàcil

    NOTA PRELIMINAR
    Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya pas té manteniment.

    RESUM
    La Miranda de Sant Joan és un gran mirador del vessant de ponent de la serralada de Montserrat. Malgrat que no és gaire popular, des del cim s’abasten totes les planes del Baix Llobregat i de l’Anoia i les agulles més característiques del massís, com la Gorra Frígia, el Carall Venerat, el Montgròs o la Miranda dels Ecos.
    Aquest cim té diversos accessos, el més senzill és anar des del Funicular de Sant Joan que en 15 minuts ens hi pot dur, però val la pena fugir d’aquesta comoditat, per tal de fer una interessant, còmoda i fàcil excursió des de Collbató, gaudint d’un entorn botànic típic mediterrani i un terreny de conglomerat calcari, molt característic d’aquesta serra. La ruta ens permetrà pujar pel camí de les Bateries, fet i empedrat quan la guerra del Francés.
    El camí té unes bones vistes, força aèries, no és pas gota costerut, és molt ampli i no és gens emboscat. Més amunt el deixarem per prendre el camí de Sant Joan, un pel més dret, però molt ben arranjat i sobretot desembrossat a l’any 2005. Al cap damunt, una curta pujada fàcil per roca calcària ens atansarà al cim.

    ACCES PER CARRETERA
    Amb automòbil des de Barcelona, ens hem de dirigir cap Igualada i Lleida per la A-2. Si venim de Lleida, haurem de sortir per canviar de direcció a Esparreguera. Agafarem la sortida número “576 A” que diu Collbató. Un cop sortim de l’autovia anirem cap el poble i a les primeres cases prendrem un estret carrer que puja a l’esquerra i que anuncia el “Nucli històric” de la població.
    Fem aquest tros de carrer (40 m.) per arribar a una singular rotonda i prendre el segon trencant a la dreta que s’anomena carrer del Mil·lenari. Aquest carrer, ample i sense gaires cases, als 150 metres s’acaba i aquí hem de tornar a girar a la dreta pel carrer Sant Pere Roc. Al fons ja es veu l’Església que està precedida d’un ampli passeig on els diumenges hi ha mercat. Per aquest passeig ja podem anar aparcant, encara que el dies de mercat ho farem al carrer del Mil·lenari, doncs el pas es barrat. De l’automòbil hem d’anar fins l’Església, on començarem l’excursió. Rutómetre del RACC

    RECORREGUT

    El recorregut comença en direcció nord-oest per buscar el camí de les Bateries i seguir-lo per guanyar alçada, fer un llarg flanc en direcció llevant fins un torrent, on hi ha un camí que puja a Sant Joan. D’aquí farem cap a ponent fins la Miranda de Sant Joan.

    0 minuts: Plaça de l’Església de Sant Corneli (380 m). De davant de l’Església surt un carrer en direcció nord-oest anomenat Pau Bertran. El seguim, planers, deixem un pal indicador i també un carrer a la dreta, anomenat drecera, que du al “Pujolet”. S’acaba l’asfalt just quan un altre carrer s’enfila a la dreta i entrem en pista de terra, també planera.
    10 minuts: Cruïlla i Pal indicador. (415 m) Deixem la pista principal que du a la Vinya Nova i al Bruc, per agafar, a ma dreta, un camí que s’enfila direcció Sant Miquel, Sant Joan i Monestir. Estem al ample camí de les Bateries. Deixem unes runes a ma esquerra, passem uns camps d’oliveres i tot seguit seguim per una mena de llom de pedra conglomerada, ja entre bosc de pi. Tot el camí, a estones amb restes de l’empedrat original, està assenyalat amb unes marques de pintura groga. La vegetació és la típica mediterrània. Seguim el camí que puja suaument fent revolts.
    25 minuts: Trencant (495 m). De la nostre dreta surt planer un marcat camí que marxa cap un rec i torna a enllaçar amb el nostre uns metres més amunt. Uns metres més amunt, cota de 500 m., el camí comença a anar de flanc, direcció llevant, i va seguint el contorn de la muntanya, tot travessant algun torrent i algun serrat. Anem per damunt d’una cinglera
    35 minuts: Torrent de Lladerns (565 m.) Per l’esquerra baixen dos torrents que s’ajunten en aquest indret. Els travessem i seguim de flanc, en suau pujada, sense perdre les pintures grogues, direcció llevant i per terreny desarbrat. Molt bones vistes de la plana.
    45 minuts: Giravolt i senyera (620 m.) Un fort revolt que supera una carena secundaria del Serrat dels Penitents ens endinsa a la conca del torrent de Santa Caterina o de Font Seca. Just al fer el giravolt, tenim a la nostre esquerra una pedra on hi ha pintada una gran senyera que, fins i tot, es pot veure des de Collbató. Algunes plaques commemoratives l’acompanyen. El camí ara fa algun revolt per tal de guanyar alçada.
    55 minuts: Fort Giravolt (710 m.) El camí gira fort i supera la carena principal del Serrat dels Penitents. El torrent de Santa Caterina resta enfonsat a la nostre dreta. A partir d’aquí, el camí flanqueja planer, per tal d’anar a cercar el fons de la vall i el torrent.
    1 hora: Torrent de Santa Caterina i Pal indicador (770 m.) Arribem al torrent, passem uns metres per la seva llera, molt estreta i pedregosa. Fem un parell de revolts i en 50 metres arribem a un pal indicador. A la dreta Sant Miquel i el Monestir, a l’esquerra Sant Joan. Prenem el camí de l’esquerra, tornem a trobar marques grogues, fem algun revolt per terreny descobert, el torrent de Santa Caterina resta ara a l’esquerra i un pel més amunt ja veiem Sant Joan, ermita i restaurant. Arribem a un llom pelat prop de l’edificació i aquí el camí decanta cap a la dreta, fa una baixada (-5 m.) i enllaça amb una ampla pista.
    1 hora 30 minuts: Enllaç de Sant Joan (995 m.) Pal indicador, cap a la dreta el Monestir, a l’esquerra, Sant Joan. Seguim cap a l’esquerra per la pista emporlanada, deixem als 3 minuts l’Ermita a ma dreta, i arribem, per sota, a l’edifici del antic Restaurant.
    1hora 35 minuts: Restaurant de Sant Joan (1.030 m.) La pista fa un fort giravolt a ma dreta per pujar a la porta del restaurant. D’aquí surt, de front, un estret corriol que planer avança direcció ponent, enganxat a la paret d’un cingle que tenim a la dreta. Després de recórrer uns 50 metres arribem a unes mates i ens enfilem a la paret per 8 graons tallats a la pedra. Del darrer graó, decantem a l’esquerra on hi ha una alzina que marca el lloc per on segueix el corriol. Uns metres més endavant el camí es divideix en dos i per qualsevol d’ambdós corriols seguim per arribar a un ampli coll.
    1 hora 40 minuts: Ampli coll (1.050 m). A l’esquerra una llarga llastra que acaba en un estimball, a la dreta la Miranda de Sant Joan per on hi arribarem, pujant una poc inclinada pala de pedra molt fàcil de superar.
    1 hora 45 minuts: Miranda de Sant Joan. (1.078 m.) Cim allargassat, sense cap estri, només un petit matoll de garric mig recremat i molt bones vistes de l’entorn.
    La baixada pot fer-se per El Monestir amb el funicular de Sant Joan

    DESNIVELL
    El desnivell total acumulat de l’excursió és de 710 metres de pujada i 750 de baixada.

    ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
    Qualsevol època de l’any és bona per ascendir per aquesta ruta, encara que no és pas recomanable al pic de l’estiu, per la forta calor que podem passar. Als mesos d’hivern, alguna esporàdica vegada sol nevar, però es neu que dura hores. Alta humitat.

    PUNTS D’INTERÈSA banda del que ja s’ha explicat, un dels punts de més interès son les bones vistes que tindrem des de el cim i que ens permetran distingir cap al sud, des de la serralada de l’Ordal fins els Ports de Tortosa-Beceit, amb el mar de rerafons. A ponent totes les planes i muntanyes de l’Anoia i part del Baix Llobregat amb els seus pobles. Al nord hi ha les muntanyes i agulles de Montserrat com son el Carall, el Montgrós, les Mirandes o la Gorra Frígia i a llevant, l’altre part del baix Llobregat i les agulles d’aquesta regió de Sant Joan.

    CLIMA I VEGETACIÓ
    El clima és mediterrani. A l’estiu s’hi poden desenvolupar tempestes i tronades. La vegetació, tal com s’ha descrit també és mediterrània. Difícilment podrem veure bestiar, llevat d’algun insecte o ocell, encara que recentment aquesta vessant ha estat repoblada amb cabres, isards i cabirols.

    EQUIPAMENTLa excursió no presenta cap dificultat, encara que no és pas recomanable fer-la amb wambes, només cal tenir compte a no esquitllar en determinats flancs del recorregut del camí de les Bateries. És bo dur motxilla, gorra o barret, crema solar i ulleres. Cal dur aigua.
    Barcelona a 15 de març de 2005

    DIRECTORI DE SERVEIS
    Ajuntament de Collbato
    Abadía de Montserrat
  • TRANSPORT PÚBLIC
    Autobús:
    Hispano Igualadina
    Ferrocarril i cremallera
    FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya). Estació de Monistrol.Cremallera i funiculars de Montserrat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada