7 de juliol de 2009

PUIG DÒRRIA (2.548 m.)



CIM: Puig d'Òrria (2.548 m.)
COMARCA: Ripollès
HORARI: 3h 30 min. ( 2h 15 min. + 1h 15 min.)
DESNIVELL: 710 m.
DIFICULTAT: fàcil

RESUM
El puig de Dòrria es troba a la llarga carena fronterera entre el Ripollès i la Cerdanya que va des de la Collada de Tosses fins el cim del Puigmal. Pertany als Pirineus axials i forma part de l’anomenada serra de Gorrablanc, de la que és el punt més alt. Aquesta carena divideix les valls del riu Rigard pel sud (Vall de Ribes) i la de Llavanera pel nord, al terme de Oceja. El cim és dels anomenats de segons ordre, malgrat que té molt bones vistes (és vèrtex geodèsic) i això és degut a la proximitat de la Tossa dels Pas del Lladres (2.665 m.), cim on hi arriben teleselles d’una estació d’esquí i el Puigmal (2.909 m.).
De totes maneres no per això hem de renunciar a una excursió que munta per la vall de la Tosa, força solitària i bastant desconeguda, però amb una interessant fauna visible i unes bones vistes, sobretot si fem el recorregut de baixada per la carena sud-est anomenada serra de Vaquerissa. L’itinerari és senzill, encara que amb un desnivell molt marcat en el tram final de l’ascensió i gens recomanable en cas de boira.

ACCES PER CARRETERA
Amb automòbil ens hem de dirigir fins al poble de Planoles. Des de Barcelona o Girona s’hi arriba per Ripoll, Ribas de Freser i pujada a la collada de Tosses. Per ponent podem anar-hi des de Puigcerdà, ara de baixada per l’esmentada collada. En arribar a Planoles venint de Ribes de Freser en la mateixa carretera a ma esquerra tenim una desviació que du al poble i a ma dreta una carretera en pujada que porta al Pla de les Barraques.
Al trencant de ma dreta hi ha una font i indicadors que anuncien, entre altres indrets, Queralbs, Vilamanya i Camping Les Fosses. Fem 8 qm. d’aquesta estreta carretera de ma dreta, deixem el Camping i alguna pista de terra per tal d’arribar al Refugi i àrea recreativa de Corral Blanch que es troba a la dreta. Seguim la carretera uns 700 m. més amunt fins que arribem a un pla -el de les Barraques-, on s’acaba l’asfalt i deixem el vehicle.

RECORREGUT
La nostre excursió segueix direcció nord-oest cap el fons de la vall de la Tosa. Ho fem a mitja alçada i el riu del mateix nom resta enclotat a la nostre dreta. Prop del final de la vall hi ha una Barraca de pedres anomenada Baga d’en Feliu i en aquest indret és on muntarem fort cap a la carena de la nostre esquerra. En arribar dalt, seguirem fins el coll del Pas dels Lladres i cap al sud ens atansarem al cim.

Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:
0 min.: Aparcament (1905 m) Sortim en lleugera baixada per una pista de terra que hi ha a la nostre esquerra , direcció nord-oest. Un pal indicador ens ajuda per tal de seguir el recorregut del GR-11 que du a Queralbs i Núria. Ho fem per entre un bosc de pi negre.
5 min.: Prat allargassat. (1940 m) El travessem seguint unes roderes, doncs la pista aquí queda desdibuixada. Ho fem planers per tal d’apropar-nos a un bosc que tenim al davant. Just en arribar-hi, veurem un camí per on seguirem en lleugera baixada (-5 m).
10 min.: Nou prat. (1.955 m.) Sortim del bosc i travessem aquest nou prat en diagonal per la part alta. Hem d’anar a buscar una cabana de pedres que tenim en mig d’una pala d’herba que es troba al nostre davant. Deixem el camí i el GR. que s’allunya en baixada cap a la nostre dreta. Seguim algun dels corriols fets pel bestiar que porten a un brollador d’aigua al peu de la pala i ens enfilem cap a una Cabana.
25 min.: Cabana. (2005 m.) Arrodonida de pedra. S’hi guarda sal pel bestiar. Es pot aixoplugar en cas d’emergència, si bé fins a finals de primavera acumula neu en el seu interior. Té porta de fusta i cabuda per 3/4 persones. Sortim del darrera de la cabana i ens enfilem fort per la pala d’herba fins a trobar un camí que la travessa en diagonal. Seguim aquest camí que de seguit gira a l’esquerra per tal de prendre direcció nord-oest i seguir, planer i de flanc, cap el fons de la vall. El riu Tosa es troba enfonsat a la nostre dreta. En aquest indret trobarem diversos corriols fets pel bestiar, hem d’agafar sempre el més marcat i que va per alt. Anem acompanyats de bruguerola, ginebrons i algun pi.
40 min.: Final del flanqueig (2.035 m.) S’acaben els pins, entrem en un gran pla cobert d’herba de prat. Deixem el corriol que va planer i en baixada, i travessem aquest gran prat fent una mica de pujada, en diagonal i sense camí. Al final del pla hi ha un petit bony que puja de la ribera i damunt d’aquest bony es troba un altre cabana.
55 min.: Cabana de la Baga d’en Feliu (2.105 m.) Arrodonida, de pedra i amb les mateixes característiques que l’anterior. Serveix, doncs, en cas d’emergència. Sortim de darrera la cabana per anar a buscar el fort pendent que baixa de la carena que tenim a la nostre esquerra. Uns 30 metres de desnivell més amunt trobem rastres de camí que podem seguir uns 5 minuts fins que aquest es torna planer. Aquí, ja sense camí, ataquem la pala en forta pujada cap a la carena. Podem anar una mica en diagonal, però convé pujar al màxim per tal de trobar, ja prop de la carena un camí marcat amb fites i pintures blanques i verdes. Seguirem aquest camí, més planer, fins el fons de la vall on hi ha el pas dels Lladres. Aquest indret s’anomena Baga d’en Feliu.
2 h. 5 min.: Pas dels Lladres. (2.505 m). Entre la Tossa del Pas dels Lladres a la dreta i el Puig de Dòrria a l’esquerra. Arribem a un munt de pedres disposades en forma de paravent. A 50 metres direcció la Tossa, tenim el coll que està assenyalat per una pedra blanca marcada amb indicacions. Seguim molt planers cap a l’esquerra, direcció sud, per un ampli llom, per tal d’enfilar-nos a un petit bony des d’on veurem el cim. Una petita baixada i la remuntada final.
2 h. 15 min.: Puig de Dòrria. (2.546 m). Vèrtex geodèsic. Un pessebre i bones vistes en totes direccions.
La baixada la podem fer en 1 hora i 1/4 desfent el camí d’anada o bé, més aconsellable, per la carena sud-est (serra de Vaquerissa). Aquesta carena és un ampli que no hem de deixar per res. En arribar gaire bé baix trobarem el bosc i un filferrat d’estaques de fusta (no de ferro, que també n’hi ha) i no les deixarem fins l’aparcament.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Des de finals de primavera fins les primeres nevades de finals de tardor és la millor època per fer ‘excursió. Al hivern el cim es pot fer amb esquís de muntanya, si bé és més recomanable fer-ho per la cara nord des de l’estació d’esquí de Puigmal.

EQUIPAMENT
Motxilla, gorra o barret, ulleres, crema solar i roba d’abric tot l'any, doncs podem trobar dies rúfols amb fort vent. Cal dur, especialment roba protectora del vent. L'excursió convé fer-la amb calçat dur. En el recorregut trobarem una font al començament. Cal dur a.igua, sobretot a l'estiu

PUNTS D’INTERÈS
El cim té molt bones vistes i així, cap al nord podem veure les muntanyes de la Cerdanya i del Capcir, com la Tossa Plana de Lles, el Puigpedros o el Carlit, mentre que cap al est, hi trobarem, a tocar, la Tossa del Pas dels Lladres i el Puigmal. Més llunyans tenim el Gra de Fajol, el Balandrau o el Cerverís.
En dies clars també al sud, podem veure serralades com el Taga, la Cavallera, Milany, Montseny, Sant Llorenç o Montserrat i pobles com Campelles i la serra de Montgrony. A ponent reconeixerem la vall de la Collada de Tosses i cims com el Puigllençada, la Tossa d’Alp, Rasos de Peguera, Ensija, Pedraforca o Cadí.

CLIMA I VEGETACIÓ
La vegetació que trobarem és la del estatge sub-alpí, amb bosc de pi negre, ginebrons, bruguerola a la part baixa i herba de prat a la major part del recorregut.
El clima és dur, molt fred i ventós sobretot a l’hivern on pot bufar el vent de nord (torb) amb violència. La neu sol cobrir la muntanya des de darrers de Novembre fins a finals d’Abril. A l’estiu es poden desenvolupar sobtades i fortes tempestes.

DIRECTORI DE SERVEIS
Ajuntament de Planoles

Barcelona a 15 de Maig de 2006

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada