9 de juliol de 2009

PIC DE L'INFERN (2.869 m.)



CIM: Pic de l’Infern (2.869 m.)
COMARCA: Conflent
HORARI: 4 h. 10 min. (2h 25 min. + 1h 45 min.)
DESNIVELL: 1.025 m.
DIFICULTAT: mitjana pel desnivell (alta muntanya)

RESUM
Excursió força interessant per les capçaleres dels rius Ter i Freser, i ascensió a un dels cims més importants de la regió i que per pocs metres es troba situat dins de la comarca del Conflent, al llinda del Ripollès. La ruta es desenvolupa en un ambient d’alta muntanya i sense grans dificultats.
L’Infern és un cim situat en una petita carena que es despenja, pel nord, de la gran carena principal de muntanyes que van des del Canigó fins la plana Ceretana, en un punt on l’erosió glacial i la duresa de les roques (neís) ha format en la banda nord del cim, una de les zones lacustres i d’orografia glacial més importants dels Pirineus orientals marítims.
L’alçada del pic, la seva posició i la verticalitat de la seva cara nord, fan que tingui una privilegiada situació sobre la regió lacustre de Carançà i totes les muntanyes de la Catalunya nord, Cerdanya, Alt Urgell i Andorra. Terreny molt freqüentat per excursionistes i turistes, poc arbrat i molt emprat pel bestiar degut a les magnífiques pastures que hi ha en tot el recorregut. L’accés final al cim és rocallós.

ACCES PER CARRETERA.
Amb automòbil ens hem de dirigir a Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau i Camprodon. Si venim de la Catalunya nord, haurem d'entrar per la vila de Molló i el coll d'Ares.
De Camprodon anirem a Setcases i d'aquí ens enfilarem cap a la estació d'esquí de Vallter. Només arribar al primer aparcament on hi ha el primer Telecadira, la carretera comença a fer llaçades. En el setè revolt, que gira a la dreta segons el sentit de la marxa, aturarem l'automòbil en un ampli aparcament a la dreta. A la nostre esquerra, en el mateix revolt, hi ha un indicador i un camí que haurem d'agafar.

ÀCCES AMB TRANSPORT PÚBLIC
Amb autobús
TEISA: Fins a Setcases.Tel.972 747181. Horaris Bus-Anada i Tornada
Amb ferrocarril: 
RENFE: Línia Barcelona-Puigcerdà, fins a Ripoll. Tel.972 700644.

RECORREGUT
La excursió segueix la part més alta de la vall del Ter, en direcció ponent per pujar al coll de la Marrana i poder entrar a la vall del Freser. De flanc resseguirem la capçalera d’aquesta vall i ens aproparem a la carena fronterera entre el Ripollès i el Conflent. Seguirem aquesta carena, direcció nord, que ens durà fins el cim.
Les referències més importants i horaris aproximats, sense comptar parades, són:

0h. 0 min.: Aparcament (2.075 m) Sortim del aparcament, en direcció ponent, per un ample camí fressat i en suau pujada. Seguim un G.R. Anem per entre gòdues i pi negre. El riu Ter resta enfonsat a la nostre esquerra i va guanyant alçada i apropant-se a la nostra ruta.
0h. 10 min.: Palanca. (2.155 m.) Una passera de fusta ens ajuda a travessar el riu Ter que ara restarà a la nostre dreta. Forta pujada fins el Refugi.
0h. 20 min.: Refugi d'Ull de Ter. (2.220 m.) Entre pins, lloc pintoresc. Servei de bar, menjars i dormir. Seguim direcció ponent, el camí planeja. A la nostre esquerra deixem un petit cercle glacial amb forts pendents recobertes de tarteres i blocs. S'acaba l'esclarit bosc per on passàvem, travessem en pujada una pista d’esquí, un rierol i arribem a un petit pla que ens durà al peu del coll de la Marrana.
0h. 40 min.: Peu del coll de la Marrana (2.400 m. aprox.) Superem l'ampli coll per l'esquerra. Un camí puja dret per la nostre dreta i un altre ho fa, més suaument, amb una llaçada per sota del Gra de Fajol, per la nostre esquerra. Qualsevol dels dos ens du al Coll.
0h. 55 min.: Coll de la Marrana (2.510 m) Ampli coll herbat. Petit semicercle de pedres protectores del vent. A la nostre esquerra resta el Gra de Fajol, a la dreta el Bastiments. Seguim el camí fressat, amb lleugera baixada, direcció ponent i seguint les marques del G.R:11. Deixem a l’esquerra un petit llac, moltes vegades sec, sobretot al pic l’estiu, passem de flanc una esllavissada de terra i pedres blanquinoses i tot seguit arribem al curs del riu Freser que puja de sota nostre per l’esquerra i se’n va a nàixer al coll de les Comes de Malinfern, molt en sobre a la nostre dreta, entre el cim del Bastiments i el pic del Freser.
1 h. 10 min.: Riu Freser (2.405 m.) El travessem i entrem en uns prats plens de mulleres i reguerots d’aigua. Estem en un indret anomenat Aigols Podrits. El camí fressat segueix el G.R. i alguna fita, superant algun petit llom i, a voltes planer, a voltes en lleugera pujada, va seguint cap el fons de la vall en direcció ponent. Mica en mica ens apropem al centre de la vall. A la nostre esquerra, molt enlairat hi ha unes penyes de quars (color blanc) que formen la muntanya de Tirapits i al mateix costat a la nostre alçada passa el torrent de les Barraques. Veiem al fons de la vall una barraca circular de pedres.
1 h. 55 min.: Barraca de Tirapits (2.700 m.) Uns metres abans d’arribar-hi, el camí fa un revolt a l’esquerra, just on hi ha un pal indicador de “emergències”. La cabana té un radio telèfon de socors, és gran, en bon estat, però només habitable als mesos d’estiu, doncs no té porta i sol estar plena de neu i glaç. Deixem el camí fressat i el G.R., prenem direcció Ne. cap a la nostre dreta per darrera de la cabana i ens enfilem a la carena que limita amb la vall de Carança, ja en el Conflent.
2 h. 00 min.: Coll i Carena. (2.755 m.) Seguim pujant per un petit corriol entremig d’herba de prat, per tal de voltar una penya pel vessant sud de la muntanya. Just superada la penya, el camí baixa un pel (-5 m.) pel vessant nord, anem a parar a un petit coll des d’on pujarem una petita carena d’uns 10 metres (fàcil) decantant sempre pel vessant nord, on trobarem un petit camí que ens durà a un altre coll ja sota el cim. Bones vistes del pic i de la ruta.
2 h. 20 min.: Coll sota el cim. (2.839 m). Entre el cim a l’esquerra i la carena principal a la dreta. Seguim camí fins el cim.
2 h. 25 min.: Pic de l’Infern. Ampli, amb una creu de ferro i una petita fita de ferro. Bones vistes en totes direccions.
La baixada la farem desfent el camí d’anada.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Aquesta ruta es pot fer tot l’any, encara que a l'hivern i primavera s’han d’emprar esquís i podem tenir dificultats a la part d'accés al coll de la Marrana, sempre ventat i glaçat i també a la part final d’accés al cim. Cim aconsellable amb esquís.

EQUIPAMENT
Motxilla, gorra o barret, ulleres, crema solar i roba d’abric tot l'any. Cal dur especialment roba protectora del vent. L'excursió, si no hi ha neu, és pot fer amb calçat lleuger. També recomanem dur una màquina de retratar i uns allargavistes. A les part baixa trobarem aigua, no serà pas així un cop superat el Refugi, per tant es molt aconsellable dur-ne.

PUNTS D’INTERÈS
Les vistes des de el cim és un dels atractius d’aquesta excursió, que ens permetrà veure a ponent les muntanyes de Núria i més al fons les de la Cerdanya sud i Andorra. Així fàcilment podem reconèixer el Puigmal o la serralada del Cadí. Cap el nord tenim les muntanyes de la Cerdanya nord, on podem distingir el Carlit, i en sota els llacs de Carançà.
Ja a llevant, tenim com a més rellevant el massís del Canigó, la serra de Madrés i les muntanyes de Vallter. Al sud, veurem la vall del Freser i Coma de Vaca, el Balandrau i al fons nombroses serralades com la del Puigestela, Milany, Montseny o Montserrat.

CLIMA I VEGETACIÓ
La regió en si, és molt ventosa, fins i tot en jornades d'estiu i de forta calor. Al 'hivern el torb o vent de nord, bufa sovint de forma perillosa. El clima és d'alta muntanya amb dies de fort sol i calor i dies de fred rigorós. Les glaçades o nevades es poden produir fins ben entrada la primavera, sobretot en les parts superiors al refugi. La neu, a les parts altes, sol enretirar-se a partir del mes de Maig. A l'estiu son freqüents i fortes, les tronades i tempestes.
La vegetació està composta a la part baixa per matolls de gòdua i pi negre i a partir de 2.200 metres per herba de prat i flors d' alta muntanya a primavera.

DIRECTORI DE SERVEIS

Barcelona a 10 de juny de 2005

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada