22 de juny de 2009

PUIG DE LA CARITAT (1.010 m.)


  • CIM: Puig de la Caritat (1.010 m.)
  • COMARCA: BAGES
  • HORARI: 1h 05 min.
  • DESNIVELL: 140 m.
  • DIFICULTAT: fàcil

  • NOTA PRELIMINAR
  • Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.

  • RESUM
  • En Juliol 2006 la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya va fer una aposta per donar a conèixer les muntanyes del nostre país i així va nàixer el repte dels 100 cims. Es tracta de muntar, sense límits de temps, als cims més emblemàtics de Catalunya, repartits per totes les comarques del nostre país. El Puig de la Caritat n’és un dels escollits.
  • Aquest cim es troba situat a l’extrem nord-est de la comarca, en l’anomenat altiplà del Moianès i forma part de l’extrem oriental de la depressió central catalana. El puig en sí, és també un petit altiplà que s’aixeca damunt de la plana de l’Estany i al sud de la petita serralada del mateix nom. Les aigües del cim marxen cap a la riera de l’Estany, llevat les de la banda nord que ho fan al torrent d’en Gomis. Totes dues rieres duent les aigües a la riera de Malrubí i d’aquí cap al Llobregat.
  • La excursió, molt senzilla, còmoda i fàcil, es desenvolupa majoritàriament per pista de ciment i de terra, per uns terrenys sedimentaris formats majoritàriament per argiles, margues i gresos.

  • ACCES PER CARRETERA.
  • Amb automòbil ens hem de dirigir fins al poble de l’Estany o Santa Maria de l’Estany. Per fer-ho podem anar per l’eix transversal, C-25, i sortir a l’eixida de Moià (tram entre Manresa i Vic) Des d’aquesta sortida baixarem per la C-59 fins el poble de l’Estany. Si venim pel sud ens arribarem fins Moià, bé des de Sant Feliu de Codines i Castellterçol per la C-59 o be des de Tona, Vic o Manresa per la N-141-C.
  • Un cop a Moià agafarem la C-59 fins la vila de l’Estany i gaire bé quan haguem superat el poble, hi entrarem girant a l’esquerra per un ample carrer envoltat de grans plataners. Només girar aparcarem el vehicle, doncs l’excursió surt per un carrer lateral que porta al Cementiri. Rutómetre del RACC

  • RECORREGUT
  • En resum, sortirem en direcció majoritària de nord, per una pista de ciment fins el cementiri i d’aquí, primer per pista de terra i desprès travessant un bosc de roures, arribarem a un altiplà que ja ens portarà, també direcció nord, fins el cim.
  • Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:

  • 0 minuts: Santa Maria de l’Estany. (870 m.) Tal com hem arribat girem cap a la nostre esquena o bé, si venim del centre del poble, seguim de front fins la cruïlla amb la carretera. Aquí, del costat esquerra, surt un carrer que va paral·lel a la carretera esmentada i un pel per sobre i que, a la seva entrada, té un indicador de direcció, entre altres, de Cementiri, Camí de la Crossa o Castell de Sant Martí. Seguim el carrer de ciment un tros fins que aquest gira i s’allunya de la carretera esmentada. Aquí deixarem un carrer a l’esquerra, seguirem planers amb algun pujant, sortint de la vila i per entre camps de conreu. Un pèl més endavant deixarem l’entrada a un Mas i de seguit arribarem al cementiri de la localitat.
  • 7 minuts: Cementiri (900 m.) Molt coquetó. El deixem a l’esquerra. També deixem el terra de ciment i ara ens toca anar per pista de terra. Un pal indicador ens anuncia el camí de la Crossa pel G.R:3. Per aquí seguim, deixant un Mas a la dreta i fent uns 50 metres més per tal d’arribar a un altre pal indicador.
  • 12 minuts: Pal indicador (910 m.). Segueix anunciant el camí de la Crossa. Aquí el G.R. segueix de front per una pista secundària, mentre que la principal, per on seguim, fa un gir a l’esquerra i segueix planera per camps de conreu. Uns metres més endavant torna a girar a l’esquerra.
  • 15 minuts: Drecera. (910 m.) La pista marxa fins un petit coll, des d’on volta la muntanya. Nosaltres just en acabar-se el darrer camp de conreu, deixem la pista i ens enfilem a la dreta per un bosc de roures, saltant, per entra-hi, un filat elèctric pel bestiar. Pugem fort decantant cap a l’esquerra i muntant alguna margera, per dins del bosc i seguint rastres de corriols fets pel bestiar. Més amunt s’insinua una pista.

  • 20 minuts: Pista (940 m.). En arribar-hi la seguim cap a la dreta en lleugera pujada. La pista fa un parell de revolts per tal de guanyar alçada i situar-se al mig d’una carena, per on segueix uns metres fins que decanta cap a la dreta.
  • 25 minuts: Nova drecera. (960 m.) Just quan comença a decantar, deixem la pista i ens enfilem per un camí que surt de l’esquerra de la pista i segueix la mateixa carena en pujada més forta. Anem entre pastures i rocs i envoltats d’algun roure. Més amunt el camí es torna planer i tant sols fa una lleugera pujada quan arriba sota el cim. Abans d’arribar-hi travessem una pista.
  • 35 minuts.: Puig de la Caritat. (1.010 m.) Cim arrodonit, terrós, envoltat de roures i algun pi que no arriben a tapar la vista. Vèrtex geodèsic, una bonica creu de pedra i una caseta metàl·lica a la banda nord, per on hi arriba la pista.
  • Baixada desfent el camí d’anada.

  • ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
  • Aquesta ruta es pot fer tot l’any. Cal evitar anar-hi al pic del estiu i al migdia, per la forta calor que podem passar. Recomanem fer l'excursió a finals de tardor o hivern.

  • PUNTS D’INTERÈS
  • Val la pena visitar l’Església i el monestir de Santa Maria de l’Estany. Conjunt datat del 1.080 i que fou en la seva època una de les principals abadies del país. El campanar va ser refet després del terratrèmol de 1.448 i es manté intacte un preciós claustre.
  • Al marge del que s’ha dit, des del cim es poden veure a llevant les Guilleries i Collsacabra, amb els característics cims de Cabrera i Aiats, juntament amb la plana de Vic i la serralada del Montseny. Cap al nord, tenim la serralada Transversal, els cims prepirinencs (Cadí, Rasos de Peguera, serra Cavallera, etc.) i part dels Pirineus orientals.
  • Ja al sud veiem part del pla de Bages, Sant Llorenç del Munt i l’altiplà del Moianès, mentre que a ponent destaca Montserrat, el pla de Bages i les serres de Rubió i Castelltallat.

  • CLIMA I VEGETACIÓ
  • El clima en aquests indrets és dels que s’anomena de caire submediterrani amb influències continentals. Temperatures extremes, sobretot al hivern, on es barregen els dies freds i humits amb boires i els temperats pel sol. Clima de transició entre el mediterrani sec i el continental europeu, més humit i extremat.. A l’estiu l’indret registre fortes calors i poca pluviositat.
  • La vegetació també presenta les mateixes característiques, si bé en aquest cas, la vegetació és de caire mediterrani boreal, amb rouredes, pi blanc, algun matoll i pastures.

  • EQUIPAMENT
  • Motxilla, gorra o barret, ulleres i crema solar. Al hivern cal dur roba d'abric i contra la humitat o pluja. L'excursió es pot fer amb calçat tou, doncs tot el recorregut va per camí o carretera. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes. En el recorregut no trobarem fonts, així que recomanem dur aigua.
  • Barcelona a 31 de maig de 2008.

  • DIRECTORI DE SERVEIS
  • Ajuntament de l’Estany. Tel. 938 303 000

  • TRANSPORT PÚBLIC
  • Autobús Empresa Sagalés: Ruta Barcelona – Santa María d’Olo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada