23 de juny de 2009

MONTSANT DE PALLARS (2.882 m.) per la Vall Fosca




  • CIM: Montsant de Pallars o Montseny de Pallars (2.882 m.) per la Vall Fosca
  • COMARCA: Pallars Jussà / Pallars Sobirà
  • HORARI: 4h 35 min. (2h 50 min. + 1h 45 min.)
  • DESNIVELL: 1.115 m.
  • DIFICULTAD: Fort desnivell
  • NOTA PRELIMINAR
  • Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.
  • RESUM
  • Aquest cim, també anomenat Montseny de Pallars, és un cim molt esvelt que separa les valls del Flamisell (Pallars Jussà) i la d’Àssua a la Noguera Pallaresa (Pallars Sobirà). El cim de pedra calcària i morfologia glacial, pertany als Pirineus axials i es troba al sud d’una llarga carena que naix al Gran Tuc de Colomers (límit entre l’Aran, la Ribagorça i els Pallars) i just després del Montsant, perd força alçada, comença a dividir-se en diverses serralades i mort a la de Peracals, ja prop de la Pobla de Segur.
  • Cal dir que aquesta muntanya es troba al sud del Parc Nacional d’aigües Tortes, dins de la seva zona perifèrica de protecció i és un dels pocs Vèrtex geodèsics de primer ordre de Catalunya. La seva alçada i posició, molt al sud del cordó principal dels Pirineus, li permet gaudir d’una de les millors vistes de tota aquesta serra.
  • L'excursió, que farem per la vall Fosca (capçalera del riu Flamisell), és senzilla i no té pas cap mena de dificultat, malgrat que bona part del recorregut es fa sense fites o camí. Amb boira l'itinerari pot ser perillós, doncs hi ha força punts on podem perdre’ns.
  • ACCEÈS PER CARRETERA.
  • Amb automòbil ens hem de dirigir cap a Tremp i La Pobla de Segur. A La Pobla, ens hem de desviar de la ruta principal per tal d’agafar un trencant que du a Senterada i Pont de Suert. Un cop a Senterada hem de tornar a desviar-nos cap a un altre carretera direcció La Pobleta de Bellveí, Els Molins, La Torre i Cabdella. Arribats a Cabdella, hem de deixar el poble a l'esquerra i seguir l'asfalt fins l' embassament de Sallente.
  • Just a la presa veurem al fons del embassament unes instal·lacions que és cap on va la carretera. Nosaltres trencarem a la dreta on hi ha un ramal, també asfaltat, que passant per damunt del mur de contenció de l'aigua, porta a l'altre costat de la presa. Aquí s'acaba la carretera i és on deixarem el vehicle. Tenim força espai per aparcar.
  • AMB TRANSPORT PÚBLIC
  • Amb ferrocarril fins a La Pobla de Segur RENFE
  • TAXIS: Tel. 973 660 107 / 973 680 116 / 973 681 049
  • RECORREGUT
  • La excursió ens durà, pel marge esquerra de la vall de Cabdella, des de la presa de Sallente fins una antiga via de vagonetes, seguint la canal de Pigolo. Travessarem la via i direcció Est, guanyarem alçada per tal de superar unes cingleres.
  • Superades, decantarem cap a la dreta (sud) per tal d’anar a voltar el cim per la seva carena sud. Arribarem al cim seguint un llom que separa les valls del Flamisell i de la Noguera Pallaresa.
  • Les referències més importants i horaris aproximats de l'excursió són:
  • 0 minuts: Presa de Sallente (1.770 m.). Sortim per un camí molt fressat i pedregós que, en pujada i direcció sud, surt del mateix aparcament. De seguit fa un revolt, empren direcció nord i deixa, en sota, a la nostre esquerra, l'esmentat embassament. Pujada sostinguda i terreny molt poc arbrat.
  • 10 minuts.- Trencant. (1.855 m). Pal indicador. A la nostre esquerra, un camí baixa cap a l'altre extrem de la presa, on hi ha les edificacions elèctriques i s'acaba la carretera. Una de les edificacions està destinada a fer d'estació de sortida d'una mena de cistella aèria que du turistes fins al llac de l'Estany Gento. El nostre camí segueix en pujada i comença a fer revolts. Estem a la canal de Pigolo. Més amunt travessem uns prats que ens duent fins un pal indicador i una font.
  • 50 minuts: Font i vies de ferro. (2.145 m). Arribem a una font i un pal indicador, al peu d'un ampli i planer camí amb restes de vies. Aquestes construccions foren fetes als anys 40 pels presos del franquisme, per tal de transportar material per les obres elèctriques. Travessem la via i ens enfilem, sense camí, per prats d’herba. El riu Pigolo resta a la nostre esquerra i mica en mica ens hi anem acostant.
  • 55 minuts: Riu Pigolo (2.185 m). Travessem el riu i ens enfilem direcció llevant, en dura pujada, per una ampla pala d’herba. És indistint el lloc per on pujar, només cal fer-ho per on l’herba és més còmoda de trepitjar. Trobarem un parell de fites. A mitja pujada, a la nostre dreta, veiem com s’insinua un pla per on es despenja el riu que ara resta enfonsat a la nostre dreta. Girem a la dreta (SE.) i, en diagonal, anem a cercar aquest pla. Compte en no seguir pujant per les pales d’herba.
  • 1 hora i 15 minuts: Replà. (2.335 m). Entrem en el pla d’herba per on el riu molt desdibuixat, baixa habitualment sec. Ens enfilem uns metres per la seva llera, fins que a la nostre dreta trobem uns blocs de pedres. Aquí girem a la dreta (SSE.) per tal de travessar-los i passar a uns pendents d’herba. Per la part alta dels blocs hi ha un petit corriol que pel mig de l’herba s’enfila fort, en diagonal, flanquejant la muntanya. Hi ha alguna fita. Ja força més amunt el corriol gira a l’esquerra (est) entra en un prat planer i es perd.
  • 1 hora i 50 minuts: Prat planer. (2.435 m). Entrem en una petita vall secundària i planera que la seguirem fins el seu final. Davant nostre, al fons d’aquesta vall, tenim el Montsent. Passem un petit llac, sovint sec, i arribem al final de la vall des d’on, per una petita i lateral terrassa d’herba, entrem en una nova vall que puja de la nostre dreta.
  • 2 hores i 5 minuts: Nova vall secundària. (2.495 m). Hi entrem fent un petit flanc. Compte de tornada en encertar-lo. Per la mateixa llera d’aquesta vall, plena d’herba i algun bloc, seguim unes fites, direcció nord, per tal atansar-nos al seu capçal. Aquest es troba tancat per un cercle de cingles i tarteres. Just abans d’arribar a les tarteres, girem a la dreta (est) per tal d’enfilar-nos per uns lloms d’herba i pedres cap a la carena sud del Montsant. Abans d’arribar-hi podem girar un pel a l’esquerra i diagonalment aconseguir el cim.
  • 2 hores i 50 minuts: Montsent de Pallars. (2.882 m). Molt ampli, planer amb un pal i diverses senyeres. Vèrtex geodèsic enderrocat i un llibre de registre. Extraordinàries vistes.
  • Desfent el camí d’anada, però tenint molta cura de no errar en canviar de vall secundària.
  • ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
  • A peu, aquesta ruta es pot fer un cop s'enretira la neu, de Juny a Octubre aproximadament. Als mesos d’hivern, aquesta hi és present i molt abundosa. Cim apta amb esquís, encara que s’ha d’anar amb molt de compte pel risc d’allaus, a la canal de Pigolo.
  • PUNTS D’INTERÉS
  • Recorregut: Estem a l'entorn del parc nacional d'Aigüestortes, on gaudirem d’una regió lacustre, amb pastures i a les parts altes amb blocs. Bones vistes des del cim que cap al nord ens permetrà contemplar emblemàtics cims com son els Colomers, Peguera o el Contraig. Més allunyats hi ha el Ventolau o la Pica d’Estats. En sota veurem llacs com el Tort, Colomina, Mar o Frescau. A Ponent podem reconèixer fàcilment pics com el Cotiella, el Posets, les Maladetes, Biciberris o la Punta Alta.
  • Cap el sud destaca tota la vall Fosca i els cims que envolten les valls de Flivià i Cogomella. Al fons els Montsecs. Seguint cap a llevant tenim en sota la vall d’Àssua amb l’estació de Llessui i la vall de la Pallaresa, amb Sort i el port del Cantó. Més enrera veiem muntanyes andorranes com la Comapedrosa, l’Ascobes o la Tossa Plana També es veuen muntanyes Ceretanes com el Puigmal o el Cadí. És fàcil distingir el Port de Compte.
  • CLIMA I VEGETACIÓ
  • El clima és alpí. Al hivern la neu cobreix tota la muntanya. Les glaçades o nevades es poden produir fins ben entrada la primavera. Pel bon temps, pots arreplegar dies de sol i sense vent, en que pots passar molta calor i per contra, dies rúfols, de pluja, boira i humitat en que podem passar molta fresca. A l'estiu son freqüents les tronades i tempestes.
  • La vegetació també és de caire alpí, el terreny no està arbrat i en tot el recorregut hi ha abundor de pastures.
  • EQUIPAMENT
  • Motxilla, barret, ulleres, crema solar i roba d’abric, llevat al pic de l'estiu, on amb roba protectora del vent i de la pluja en tenim prou per fer l'ascensió. L'excursió s'ha de fer amb calçat sòlid. A l'hivern calen botes i és necessari el piolet i els grampons. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes. Es aconsellable dur aigua, doncs no en trobarem a les parts més altes.
  • Barcelona a 20 de Juliol de 2008

  • DIRECTORI DE SERVEIS
  • Ajuntament Torre de Capdella

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada