12 de juny de 2009

MIRANDA DE LLABERIA (919 m.)



CIM: La Miranda (919 M.)
SERRA de LLABERIA
COMARCA: Baic Ebre
DESNIVELL: 550 m. Pujada i 550 baixada
HORARI: 2h 30 min.  (1h 30 min. + 1h.)
DIFICULTAT: Fàcil
NOTA PRELIMINAR
Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la  muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.
RESUM
La Miranda és el punt culminant de la serra de Llaberia, una massa calcària assentada damunt de margues del Juràssic i que envolta circularment pel nord, el poble de Llaberia.  Aquesta serra pertany a la serralada prelitoral catalana i enllaça pel NE. amb el coll de Guix i la serralada de l’Argentera (Mola de Colldejou) i pel sud amb les serres de Tivissa. La serralada separa el vessant mediterrani del Baix Camp amb la conca Ibèrica del riu Siurana, entre el Priorat i la Ribera d’Ebre.
Terreny de grans cingleres pels seus vessants sud i de llevant, mentre que a la resta té grans planúries. La serra té diversos cims que volten els 800/900 metres i entre els que destaquen el Tossal Gran (847), el Montredon (845) i inici de les crestes de la Seda, la Punta dels Frares o La Creu (909) i l’Enderrocada (762).
L'excursió és molt fàcil, senzilla i còmoda, sense cap mena de dificultat, llevat els dies o de fort vent, fenomen habitual en aquests indrets. Molt bones vistes en totes direccions, principalment de la Ribera d’Ebre, Baix Camp, Priorat, Tarragonès i Baix Penedès.
ACCÉS PER CARRETERA.
Amb automòbil ens hem de dirigir fins al poble de Colldejou. Per arribar-hi, si venim de Lleida, hem d’anar a Reus i d’aquí a Mont-roig del Camp. Des de Barcelona o Tortosa, també ens hem d’apropar a Mont-roig, però ho farem per l’autovia, que té una sortida que indica el nom d’aquesta vila. Seguirem la carretera que du a Mont-roig i desprès d’una rotonda arribarem a una cruïlla.
A la dreta, el poble, a l’esquerra una carretera a Pratdip i Hospitalet de l’Infant i de front, la carretera que segueix cap a Falset i Colldejou. Hem de seguir aquesta carretera cap a Colldejou i fer uns 8-10 quilòmetres fins arribar al poble, que resta enlairat a la nostre esquerra. Cal entrar a Colldejou per l’únic carrer d’accés al poble i fer 2 revolts per tal d’arribar a una costeruda plaça, on s’hi troba l’Església de la vila dedicada a Sant Llorenç. Aquí en aquesta plaça hi ha lloc per deixar el vehicle.
 
TRANSPORT PÚBLIC
RENFE (fins a Reus)
Fins Falset en Autobús
Falset a Colldejou en taxi: 977 830 213
RECORREGUT
En resum, l’excursió ens du per pista des de Colldejou, en direcció ponent, al coll del Guix, pas entre el Baix Camp i el Priorat.  Un cop al coll, girarem cap a l’esquerra per agafar un camí que, en direcció sud-est, ens portarà fins una carena, on travessarem un gran pla per tal d’arribar al cim, que disposa d’una construcció arrodonida i que és un radar meteorològic. 
 
Les referències més importants i horaris i alçades aproximades de l'excursió són:
0 minuts: Plaça de l’Església de Sant Llorenç (420 m.). Sortim passant per davant de la porta de l’Església i agafant el carrer del Forn que, en forta pujada, ens enfila al cap d’amunt del poble. Un cop dalt i en el darrer carrer s’acaba el revestit de ciment  i s’entra en una pista planera de terra.
8 minuts: Pal indicador. (460 m). Ara la pista fa una lleugera baixada (-15 m.), passa un revolt a l’esquerra des d’on surt un altre pista també a la nostre esquerra i que porta a uns camps. Tot seguit l’esmentada pista recupera l’alçada perduda.
10 minuts: Trencant i Pal indicador. (450 m.) Agafem la pista planera de l’esquerra seguint les marques del GR-7. No hem de fer cas al pal indicador, que assenyala que la pista de la dreta du al coll de Guix, que és on anem. Anem per camps de conreu, amb avellaners i ametllers, deixem a la dreta un Mas enlairat i a l’esquerra una pista que baixa a un altre Mas. La pista fa alguna pujada i a trams està revestida de ciment.
27 minuts: Trencant i Pal indicador. (480 m.)  Deixem una pista que se’n va planera cap a la nostre esquerra. Seguim per la pista principal que tot seguit fa un revolt per arribar en 3 minuts a un nou trencant. Aquí ja s’han acabat els camps de conreu i ens trobem dins de bosc. La vegetació és típica de la mediterrània, pi, alguna alzina i matolls.
30 minuts: Trencant, barrera i pal indicador. (490 m.)  De la nostre dreta ve la pista de B.T.T. que hem deixat a la sortida del poble. A ma dreta un camp d’avellaners i una barrera. Seguim la pista per bosc, en pujada, fins que prop del coll a ma dreta hi ha un marcat corriol que fa drecera.
40 minuts: Drecera ( 610 m.). La prenem fins el coll de Guix. El GR. Segueix la pista.
45 minuts: Coll de Guix. (640 m.) Ample, amb quatre pins, diversos indicadors i creuament de camins. Nosaltres anem a cercar a la nostre esquerra un corriol que surt del mateix pla i pren pujada seguint direcció sud. En aquest indret també hi ha un altre pista de terra que no hem d’agafar. Seguim unes marques de pintura blava que arriben fins el cim.
50 minuts: Bifurcació (700 m.) Deixem un corriol planer que marxa cap a la nostre esquerra. Seguim en dura pujada, un pel relliscosa en cas de pluja, no deixem les repetitives marques blaves, passem algun tros amb molestos esbarzers, sempre envoltats de pins i alguna alzina, fins arribar a una petita cinglera. Aquí el camí decanta un pel a la dreta per situar-nos al peu d’una ample i ajaguda canal boscosa.
1 hora i 10 minuts: Peu de la Canal. (810 m). El camí s’enfila fent ziga-zagues, nosaltres seguim les marques blaves. En aquest indret també hi trobarem matolls de sajolida i algun trèmol. Bosc tancant majoritàriament de pi.
1 hora i 20 minuts: Carena. (865 m). Hi arribem i davant nostre tenim un petit pla anomenat de Molló, on s’hi troben sabines i algun grèvol. Ara el bosc no és tant espès i ens permet veure a davant nostre, una petita i blanca cinglera, on es troba el cim. Cap allà anem donant un petit tom cap a la nostre esquerra i superant fàcilment el cingle per unes pedres. Just arribar dalt, a 30 metres a l’esquerra hi ha la Miranda. Vent irritant a la sortida, en dies de Mestral.
1 hora i 30 minuts: La Miranda de Llaberia. (919 m). Molt ampli i planer, totalment descobert de vegetació, amb un vèrtex geodèsic enlairat damunt d’un bloc de ciment i pedres. Molt bones vistes en totes direccions. A tocar del cim hi ha el radar meteorològic. 
La baixada la farem desfent el camí de pujada.
HORARI:
Pujada amb una hora i mitja i baixada amb 1 hora.
DESNIVELL
El desnivell acumulat és d’ aproximadament de 550 metres de pujada i 550 de baixada.
ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Es convenient anar per aquests indrets a finals de tardor, hivern o com a molt a començaments de primavera. La resta de mesos la calor fa molt feixuga l’excursió.
PUNTS D’INTERÉS
Tot el recorregut disposa d’interès per la vegetació, el relleu del terreny i les bones vistes, de manera que des del cim, si fem una mirada cap al nord ens permetrà contemplar la serra del Montsant amb tota la vall de Ciurana. A llevant tenim en primer terme la Mola de Colldejou i tot seguit totes les planes del Baix Camp, Camp de Tarragona i Penedès, distingint-se perfectament en dies clars les viles de, Vendrell, Tarragona o Reus.
Cap el sud destaca tota la costa Mediterrània amb les seves localitats i orografia, com la punta del cap de Salou. Cap a ponent tenim diverses serralades com les de Tivissa o Cavalls i al fons els Ports de Tortosa Beceit. Entremig es veu la conca del Ebre amb diverses localitats com Mora, Ascó o Flix.
CLIMA I VEGETACIÓ
El clima és típic mediterrani. Poca pluja, dies de forta calor i per la posició del indret, fort vent. Les èpoques més plujoses solen ser a la tardor coincidint amb temporals de llevant. La vegetació també és de caire mediterrani, bosc de pi i d’alzines i matolls variats.
EQUIPAMENT
Motxilla, barret, ulleres, crema solar i roba d’abric a l’hivern. És molt aconsellable roba protectora del vent. La ruta espot fer amb calçat tou. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes. És obligatori dur aigua, doncs no en trobarem pel camí.
DIRECTORI DE SERVEISAjuntament de Colldejou

Barcelona a 5 de febrer de 2012
 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada