15 de juny de 2009

CASTELL DE MILANY (1.526 m.)



  • CIM: Castell de Milany (1.526 m.)
    COMARCA: Ripollés
    HORARI: 2h 10 (1h15 + 55 min.)
    DESNIVELL: 415 m.
    DIFICULTAT: baixa

  • NOTA PRELIMINAR
    Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.

  • RESUM
    Aquest cim, circular i acinglerat, és un mirador extraordinari de les muntanyes dels Pirineus orientals i les prelitorals de Barcelona. Aquesta muntanya deu el seu nom a les restes d’un castell del que ja se’n tenen referències de l’any 962. El castell pertanyia als comptes de Besalú, servia de defensa i fou abandonat a darrers del segle XIV.
    La muntanya forma conjunt amb les serres de Sta. Magdalena i Milany i pertany a la serralada transversal catalana. Les seves aigües al nord van a parar a la riera de Vallfogona, mentre que al sud ho fan a la riera de Vidrà. Totes dues desemboquen al Ter. La serra està formada per roques pudingues de calcàries dures (semblants als conglomerats) i margues intercalades, principalment a les parts baixes.
    La excursió és molt còmoda, curta, agradable i fàcil amb unes bones vistes en totes direccions.

  • ACCES PER CARRETERA.
    Amb automòbil ens hem de dirigir fins al poble de Vallfogona de Ripollès. Ho podem fer des de Ripoll o des d’Olot. Just entrar al poble, hem de prendre el segon carrer que hi ha a la nostre esquerra per passar per un bar, les escoles, l’església, unes piscines que resten enfonsades a la nostre dreta i el cementiri a l’esquerra.
    Des del poble hem de fer 3,9 quilòmetres de pista abans d’aparcar el vehicle. Primer, la pista està revestida de ciment, travessa la riera de Vallfogona per un pont, deixa un mas a ma dreta i tot seguit una pista a l’esquerra fins un trencant. Aquí s’acaba el ciment, una pista puja a ma esquerra i un altre baixa ma dreta cap a una casa. Nosaltres seguim de front, ara per pista de terra.
    Aquesta pista de terra, passa per una font (la tosca), travessa un torrent per un pont de ciment i arriba a uns prats, on deixa una pista a ma esquerra i tot seguit un pal indicador a la dreta. Fem 400 metres més d’aquesta pista principal fins arribar a un revolt de 90 graus a l’esquerra on hi ha una explanada per aparcar (Revolt de Malhivern) i completar els 3,9 quilòmetres que hi ha des del poble. Aquí deixem el vehicle.

  • RECORREGUT
    L’excursió remunta aquesta pista fins arribar a un torrent. El seguirem en direcció nord fins un coll, el de Milany, entre el Castell de Milany i el Puig de l’Obiol i d’aquest coll, seguirem cap a ponent (dreta) per carena, per tal d’enfilar-nos al cim.
    Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:

  • 0 minuts: Aparcament del revolt del Malhivern (1.110 m.) Sortim cap el nord seguint la pista, aquí força planera. Anem envoltats de pins i de faigs. Aquí no hi ha història, paciència i contemplar el paisatge i l’entorn que és força bonic.
    35 minuts: Trencant a la barraca (1.250 m.). A ma esquerra surt una pista en pujada que porta a una casa (la Barraca). Seguim la nostre pista, ara pel mig d’un bonic bosc de faig. Si volem estalviar 35 minuts de caminar per pista aquí també es pot aparcar el vehicle.
    40 minuts: Rec de Villaura. (1.275 m.) La pista fa un revolt a ma dreta i travessa un torrent. A 50 metres del torrent agafem un corriol que surt de ma esquerra de la pista. Hi ha marques de G.R. i una fita. Seguirem una mica enlairats aquest rec per entre bosc de faig.
    45 minuts: Can Gallart. (1.335 m.). Casa en runes a la nostre dreta. Hem de seguir fitxant-nos en les marques de G.R., doncs en aquest indret el bestiar fa corriols que poden confondre’ns. La pujada es suau i el bosc força tancat, llevat alguna clariana.
    55 minuts: Font i abeurador. (1.435 m.). A la nostre esquerra i a tocar del rec de Villaura. Seguim en suau pujada per entre bosc i seguint les marques del G.R.
    1 hora: Pista planera (1.465 m.). Una pista planera ens travessa. Aquí hem d’anar cap a la nostre dreta doncs el camí per on anem modifica la seva direcció uns 90 graus. Seguim les pintures. Fem uns 100 metres de pujada i arribem a una nova pista just quan aquesta fa un revolt. Sense entrar en la pista que resta a la nostre dreta, seguim pel bosc les marques del G.R. que ara enfila un pèl cap a la esquerra.
    1 hora i 5 minuts: Coll de Milany. (1.485 m.) Arribem per entre mig de bosc a una tanca d’un filferrat, que fa de marge a una pista travessera. Estem en un ampli coll. A la nostre dreta veiem enlairades les restes del Castell de Milany i un munt d’antenes. Dos pals indicadors ens orienten. Caminem doncs cap a la dreta fent uns 100 metres de pista i la deixem a la dreta, per tal de desviar-nos per uns prats, que ens apropant al peu de la cinglera que defensa el cim i el castell.
    1 hora i 10 minuts: Peu del Castell. (1.505 m.) Arribem al peu del cingle i just passar per entre dos pedres, a ma dreta tenim un camí que s’enfila fort cap amunt fins el Castell de Milany.
    1 hora i 15 minuts: Castell de Milany. (1.526 m.) Una paret del castell mig enderrocada, un munt d’antenes, un llibre de registre, un vèrtex geodèsic i dos mapes indicadors, son elements que formen part del cim. Bones vistes en totes direccions.
    La baixada la podem fer pel mateix camí de pujada.

  • ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
    Aquesta ruta es pot fer tot l’any, encara que els mesos d’estiu és molt penosa per la calor que fa en aquest indret. Algun hivern sol haver-hi neu a les parts altes, doncs la ruta va per cara nord. L'indret sol ser ventós. Recomanem fer l'excursió per primavera o tardor.

  • PUNTS D’INTERÉS
    És interessant saber que a tocar del cim, ja damunt de la cinglera, sol haver-hi a darrers de Maig, Marcòlics, planta molt protegida i que en aquest indret està salvada del bestiar. Des del cim tenim vistes cap al nord de la serralada pirinenca oriental, des del Puigllançada fins el Canigó, passant per totes les muntanyes de les valls de Núria, del Freser i del Ter. Ja més a prop tenim el Taga i el Puigestela.
    A ponent veurem el Pedraforca i diverses serralades com les d’Ensija, Rasos de Peguera o el Cadí, i al sud, tota la serralada Transversal i més al fons el Montseny, Sant Llorenç i Montserrat. A llevant podem veure totes les muntanyes de la Garrotxa.

  • CLIMA I VEGETACIÓ
    El clima i la vegetació és típica de la mitja muntanya amb trets centreeuropeus. Boixos, ginebres i faig son els elements més destacats, barrejats amb pastures a les parts altes.
    El clima es fred al hivern, on les glaçades sovintegen i el sol li costa arribar al tractar-se de cara nord. A l'estiu la calor pot ser angoixant, encara que en dies de pluja, boira i humitat, el fred és pot fer sentir a les parts obagues. A l'estiu son freqüents i fortes, les tronades i tempestes.

  • EQUIPAMENT
    Motxilla, gorra o barret, ulleres i crema solar tot l'any. Al hivern cal dur roba d'abric. També cal dur especialment roba protectora del vent. L'excursió es pot fer amb calçat tou, doncs tot el recorregut va per pista o prat. Recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes. En el recorregut trobarem una font, però habitualment eixuta. Recomanem dur aigua.
    Barcelona a 8 d’agost de 2009
  • DIRECTORI DE SERVEIS
  • Ajuntament Vallfogona del Ripollès
  • TRANSPORT PÚBLIC
  • RENFE (fins a Ripoll)
  • Autobús: Teisa (desde Ripoll o Olot)
  • Taxis: Manel Tel. 972 130 235 / 636 190 092
  • Taxis: Bosch Tel. 972 740 215 – 620 875 363

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada