TAGAMANENT (1.058 m.) des de l'Avençó a Aiguafreda

CIM: Tagamanet (1.058 m.) des de l'Avençó a Aiguafreda
COMARCA: Vallés Oriental
HORARI: 2h 45min.  (1h 45 min. + 1h)
DESNIVELL: 673 m.
DIFICULTAT: fàcil - mitjana (pel desnivell)
CARTOGRAFIA:

RESUM:

Al massís del Montseny, dins de la serralada prelitoral catalana, i en el seu vessant de ponent, es troba aquest cim enlairat i solitari, voltat de petits penya-segats, amb restes d’antigues edificacions i la restaurada ermita de Sant Martí. La muntanya formada per roques calcàries assentades damunt de sauló vermell, s’aixeca des del riu Congost, entre els pobles del Figueró i Aiguafreda, per enllaçar, tot seguit, amb el pla de la Calma i caure fins a Collformic.

Còmoda, senzilla i agradable ascensió a un dels miradors més importants del Montseny per una de les rutes més boniques i solitàries, lluny del accés que hi ha per carretera des de la Vila de Tagamanet, la llarga i feixuga pista que hi puja des de Figueró o l’altre pista que hi arriba des de Collformic. 

ACCÉS PER CARRETERA.

Amb automòbil ens hem de dirigir a Aiguafreda. Ho farem des de Barcelona o des de Vic seguint la C-17. Des de Barcelona seguint l’autovia sortirem a un desviament que du a Aiguafreda. Només sortir de l’esmentada autovia tenim un desviament a la dreta que porta al barri de l’Avençó, per on hem d’anar, deixant la Riera de Picamena (naix al peu de Collformic) a la nostre esquerra. Altres direccions ens durien a entrar al poble d’Aiguafreda o a anar a Sant Martí de Centelles.

Seguim el carrer i al cap d’una 100 metres després de la cruïlla, deixarem un carrer que puja a la nostre dreta i 200 metres més endavant d’aquest desviament, trobarem una costeruda i ample pista forestal, a la dreta, que és per on començarem l’excursió. Aquí veurem un rètol que indica el camí a Puigagut, El Soler i els Cruells i també un pal metàl·lic de 40 cm. de color verd, que assenyala GR. 5. Aquí aparquem. El carrer segueix fins un restaurant i un càmping anomenats de l’Avençó.

ACCÉS AMB TRANSPORT PÚBLIC

Tren: RENFE (Aiguafreda)

Autobús: Sagalés

RECORREGUT

Sortim per pista, que de seguit deixem, per tal d’entrar per camins que, en direcció sud-est, ens portaran fins el peu del cim. Aquí el camí el volta la muntanya per la banda de llevant i al final supera unes cingleres per arribar al cap damunt de la muntanya.

Algunes notes i referències d’interès son:

0 minuts: Aparcament (405 m.) Seguim la ampla pista forestal i hi fem dos revolts. Anem envoltats de pins, algun pinyoner, roures i sobretot alzines. El terreny és calcari.

10 minuts: Trencant. (440 m.) Desprès d’un revolt a la dreta hi ha 2 pals de ferro, un a cada banda de la pista. Aquí la hem de deixar per agafar un camí a la nostre esquerra i naturalment el senyal del G.R. ens indica la direcció. A més del arbres esmentats, anem voltats de tota mena de matolls i arbusts de caire mediterrani.

25 minuts:  Encreuament (560 m.) Travessem una pista forestal i n’agafem un altre que surt a l’esquerra i que uns metres més endavant esdevé  altre cop camí. Aquí el terreny i les pedres es tornen rogencs, doncs el terreny és tot de Marés o sauló vermell (arenisca).
35 minuts: Pista forestal (650 m.) El camí es troba amb una pista. L’agafem cap a la dreta per arribar a una gran torre elèctrica. 
37 minuts: Torre elèctrica. (660 m.) Per la nostre dreta ve una pista que haurem de seguir.
38 minuts: Can Puigagut (670 metres) En runes. Bonica vista del Tagamanent.
40 minuts: Desviació (680 m.) Deixem la pista i prenem el camí a l’esquerra.
44 minuts: Creuament amb una pista (680 m.) Creuem una pista forestal, la qual un minut després tornem a trobar i seguir cap a la dreta.
49 minuts:  Nou camí (700 m.) Deixem la pista per agafar el camí que surt a l’esquerra.
51 minuts: Nova pista (750 m.) Tornem a travessar una pista.
1 hora i 05 minuts: Nova pista (830 m.) Altre cop una pista gaire bé s’ajunta amb el nostre camí per la dreta. Comencem a veure boix.
1 hora 20 minuts:  Pla (910 m.) Arribem a un pla. El camí es fa molt ample i tot seguit es torna a estrènyer. Es veuen les  edificacions del Tagamanent. Les pedres d’arenisca són aquí més pures. El camí volta el turó per el vessant nord, per tal d’anar a cercar la pujada pel costat de llevant.
1 hora i 30 minuts: Collet de Sant Martí (965 m.). Peu del Tagamanent i lloc per on s’accedeix al cim. Creuament de pistes, aparcament, planell informatiu i caravanes de turistes. Deixem el G.R. i en pujada suau, direcció ponent, anem per la cara sud de la muntanya a cercar un pas per la banda de ponent. Haurem donat la volta a tot el turó. La pedra torna a ser calcària i grisenca. 
1 hora i 40 minuts: (1.030 m.) Després d’un petit senyal metàl·lic a la nostre dreta tenim unes pedres per on ens enfilem per arribar-nos al mateix cim.
1 hora 45 minuts: Cim del Tagamanent (1.058 metres) Ermita de Sant Martí. Cim ample, voltat de cingleres, amb herba de prat i alguna alzina.

Baixada recomanable pel mateix camí de pujada.

HORARI

La pujada la farem, sense comptar parades, amb 1 hora i 3/4. Baixada en 1 hora.

DESNIVELL
El desnivell total de l’excursió és de 675 metres de pujada i 675 de baixada.

 ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ

Aquesta ruta es pot fer tot l’any, llevat als mesos d’estiu, on la calor pot fer molt penosa l’ascensió.

PUNTS D’INTERÈS
Tot el camí presenta varietat i bellesa de vegetació. Des del cim podem destacar vistes a ponent des de el Massís de l’Ordal fins el Port de Compte passant per Sant Llorenç i Montserrat. Davant mateix tenim els cingles de Bertí i la Vall del riu Congost. Al nord tenim en sota la plana de Vic tancada per les serres de Bellmunt, Milany i Puigsacalm. Una mica més enrere el Taga i la serra Cavallera i encara més al fons tota la serralada pirinenca des de el Port de Compte fins el Canigó.
A llevant tenim a davant les masies de can Agustí amb el Pla de la Calma a darrera i Can Bellver al peu del serrat de l’Alzina, amb la roca Centellera, que tot seguit cau cap al poble de Samalús. Més enrere el Matagalls i el Suí i al sud, veurem totes les serres litorals, com les del Corredor, Montnegre o Collserola. Davant mateix tots els pobles i orografia del Vallès.

CLIMA I VEGETACIÓ

El clima és Mediterrani. Al hivern, no sol haver-hi neu, encara que podem trobar dies de molt fred a les parts altes i sobretot vent. A l’estiu és fàcil que es desenvolupin tempestes. La vegetació està composta també de plantes de baixa muntanya i de clima mediterrani humit.

EQUIPAMENT
Motxilla, gorra o barret, ulleres, i roba d’abric al hivern. Es recomanable dur calçat dur. També és recomanable una màquina de retratar i uns prismàtics. En tot el recorregut no trobarem pas aigua, cal doncs portar-ne.

DIRECTORI DE SERVEIS
Ajuntament de Aiguafreda

Barcelona 21 de Novembre de 2012.