7 de maig de 2009

LES AGUDES (1.712 m.)




  • CIM: Les Agudes (1.712 m.)
  • COMARCA: Vallès Oriental
  • HORARI: 3h  (1h45 min. + 1h 15 mim.)
  • DESNIVELL: 630 m.
  • DIFICULTAT: fàcil
  • NOTA PRELIMINAR
  • Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.
  • RESUM
  • Les Agudes, juntament amb el cim del Turó de l’Home, son els punts culminants de la serra del Montseny, amb 1712 metres, si bé en alguns mapes figura la cota 1.706,8. Aquest massís, d’una gran varietat morfològica, orogràfica i sobretot de vegetació, presenta tres grans serres, la de La Calma a ponent, la del Matagalls, entre el Vallés i Osona, al nord i la del Turó de l’Home i les Agudes a llevant. Totes les aigües d’aquesta muntanya tributen a La Tordera directament o bé mitjançant la Riera de Gualba.
  • Aquesta excursió, una clàssica, la farem des de Santa Fe, seguint per la capçalera de l’esmentada riera. Tot el recorregut es fa pel Parc Natural del Montseny, que, com els d’arreu, té grans contradiccions, des de no poder tocar una pedra o una flor, però si, obrir carreteres o pistes, posar-hi grans antenes, permetre la casera, deixar el pas de vehicles fins el cim o passejar gossos sense estacar.
  • L’excursió és una passejada molt fàcil, variada i distreta. La primera part del camí està indicada per pals verds, de ferro i 0,40 m. d’alçada, i la segona per marques de P.R., els desnivells son suaus i es travessa una gran fageda, amb grèvols a la part de la sortida i una colònia d’avets que és la més meridional d’Europa. Passarem per vessant nord, veurem les restes d’alguns pous de glaç i opcionalment ens arribarem al Turó de l’Home on trobarem un refugi-estació meteorològica, instal·lada l’any 1932 pel pare de la meteorologia, en Eduard Fontseré (1870-1970). Ruta farcida de turistes i gossos.
  • ACCES PER CARRETERA.
  • Amb automòbil ens hem de dirigir fins a Sant Celoni. Pel nord des de Girona o pel sud des de Granollers. Entrem i travessem el poble seguint uns indicadors que duent direcció Santa Fe o Campins. Fem els 23 quilòmetres de carretera fins Santa Fe, deixant una carretera a ma esquerra que porta a Mosqueroles i també el poble de Campins.
  • Just arribar a Santa Fe, deixem l’Ermita i els restaurants a ma dreta de la carretera i seguim 1,1 quilòmetre per arribar a un aparcament a ma esquerra de la carretera, just quan aquesta fa un revolt a ma dreta i travessa un pont sobre la Riera de Gualba. L’aparcament està indicat, és força ampli i te uns indicadors que informen de la ruta que anem a fer. (Rutómetre RACC).
  • ACCES AMB TRANSPORT PÚBLIC
  • Transport públic per carretera
  • TAXI (Sant Celoni): Tel. 938 670 847
  • RECORREGUT
  • Sortirem deixant la Riera de Gualba a la nostre dreta, ens enfilarem pel vessant nord de la muntanya, fent llaçades fins l’acabament del bosc. Aquí el camí va un bon tros de flanc per remuntar tot seguit fins la carretera i d’aquí per carena fins el cim. La ruta és anomenada Passavets Turó de l’Home, sent el nom de Passavets el d’una font que hi ha just al sortir de l’aparcament
  • 0h 00. min.: Aparcament (1.195 m.) Passem una cadena i agafem un ampli camí, en suau pujada, per entre un immensa fageda i algun grèvol entremig. A 40 metres de la sortida, deixem a ma esquerra la font de Passavets. La riera de Gualba resta a la nostre dreta.
  • 0h 05 min. : Revolt (1.205 m.). El camí fa un fort revolt a l’esquerra i s’allunya del riu. En aquest revolt també a ma esquerra veurem un cercle de pedres i vegetació que son les restes d’un antic pou de glaç molt malmès. Anem seguint el camí en pujada, a estones més forta a estones més suau. Deixem alguns que altres camins, també amples, que surten pràcticament de cada revolt que fa el nostre. No hi ha perill de prendre un camí errat, doncs aquests trencants solen ser planers i el nostre fa pujada; de totes maneres, la millor ajuda son els pals metàl·lics verds que hi ha en tota la ruta i sobretot en aquests trencants. Més amunt, ja no hi ha grèvols i comencem a veure els primers avets.
  • oh 30 min.: Petita colònia d’avets. (1.405 m.) Trobem un grup d’avets i un camí que fa un fort revolt a ma esquerra. Nosaltres seguim de front uns 20 metres i de darrera dels arbres, veiem que el nostre camí s’enfila, fent també un fort revolt a l’esquerra. Aquí deixa un altre camí que segueix de front. Més amunt comencem a planejar i a marxar de flanc, direcció nord, fins i tot el camí fa alguna petita baixada ( -15 m.). Just on comença el planer, podem veure, en sota, un pou de glaç. Una mica més endavant, n’hi ha un altre.
  • 0h 55 min.: Coll. (1.540 m.) S’acaba la fageda. Damunt nostre a l’esquerra es veu una gran antena, la del Puig de Sesolles i més a la dreta, enlairada, El refugi meteorològic del Turó de l’Home. En aquest punt el camí fa un petit gir a l’esquerra, per tal d’anar resseguint de flanc la muntanya per sota. Un nou revolt ens durà al coll Pregon, on hi ha la carretera i aparcament de vehicles. Terreny de ginebrons i bruguerola.
  • 1h 05 min.: Coll Pregon. (1.670 m.) Carretera i aparcament. A l’esquerra, el Puig de Sesolles, accessible a uns quants privilegiats, doncs el cim està envoltat per unes xarxes metàl·liques que barren el pas d’aquesta antiga Base americana de comunicacions. A la dreta el Turó de l’Home, i, sense arribar-hi, seguim la carretera en lleugera baixada cap el coll de Ses Basses, deixant el Turó a l’esquerra.
  • 1 h 10 min.: Coll de ses Bases (1.660 m.) Baixem per un camí que surt de la mateixa carretera, vessant sud-est de la muntanya i on veurem un pal de ferro de 0,40 m. que indica G.R. 5.2 (-20 m.). Després del 1er. pal en trobarem un segon i és aquí on deixarem un camí que segueix baixant i prendrem el de l’esquerra que remuntar de flanc un tros. Tot seguit el camí es fa planer, primer va per sota carena, després pel bell mig i al final també amb lleugeres pujades i baixades (-50 m. en total) fins un marcat coll sota el cim
  • 1 h. 40 min.: Coll de les Agudes (1.645 m) Resta enfilar-s’hi per pedrera.
  • 1 h.i 45 min.: Les Agudes (1.712 m.) Una gran creu, un llibre de registre i un rellotge de sol i de situació. Allargassat i pedregós. Bones vistes en totes direccions.
  • Descens pel mateix itinerari de l'ascensió.
  • ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIO
  • Aquesta ruta es pot fer tot l’any. Cal evitar anar-hi al pic del estiu i al migdia, per la forta calor que podem passar. Actualment a la serralada hi neva esporàdicament, encara que de fer-ho, cal anar en compte doncs s’acumula gel pel vessant nord.
  • PUNTS D’INTERÉS
  • És molt interessant la varietat de vegetació, la fageda i sobretot els avets més meridionals d’Europa. Els pous de glaç son força interessants, sobretot els de la part alta.Bones vistes cap a tot arreu. Al sud, el Turó de l’Home i muntanyes de la serralada litoral. A ponent serralades com Sant Llorenç o Montserrat i al nord podem veure des dels Rasos de Peguera fins el Canigó, amb serres com la del Verd, Cadí, Pedraforca, Tossa d’Alp, muntanyes de Núria amb el Puigmal o la de Vallter. A llevant, les serralades prelitorals de la Selva, la depressió de la Garrotxa i la Mediterrània.
  • CLIMA I VEGETACIÓ
  • El clima en aquests indrets és temperat, encara que al hivern sol haver-hi neu, de fet, darrerament hi ha hagut algun any que el Turó s’ha pogut muntar amb esquís. A principis de segle XX i quan encara no s’havien inventat els remuntadors mecànics, uns dels primers campionats d’Europa d’Esquí alpí, es celebraren en aquest indret, degut a que en Europa hi tenien la guerra del 1914. A tot època sol bufar vent, sobretot a la part alta. A l'estiu la calor pot ser angoixant i son freqüents i fortes, les tronades i tempestes.
  • La vegetació és típica de la Mediterrània a la cara sud, encara que el nostre recorregut va per vessant nord i aquí, aquesta té trets europeus, amb importants fagedes i avetar
  • EQUIPAMENT
  • Motxilla, gorra o barret i ulleres. A l'hivern cal dur roba d'abric. També cal dur especialment roba protectora del vent. L'excursió es pot fer amb calçat tou, doncs tot el recorregut va per camí. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes. Cal dur aigua, sobretot a l’estiu.
  • DIRECTORI DE SERVEIS:
  • Ajuntament Sant Celoni











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada