diumenge, 16 gener de 2011

PUIG DEL COMAVERD (908 m.)


  • CIM: Puig de Comaverd (908 m.)
  • COMARCA: Alt Camp.
  • HORARI: 2h (1h 15 min. + 45 min.)
  • DESNIVELL: 290 m.
  • DIFICULTAT: fàcil

    NOTA PRELIMINAR
    Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.

    RESUM
    Aquest cim es troba situat al centre de la serra de Comaverd, una petita serralada que separant les comarques de la Conca de Barberà i la de l’Alt Camp, té al seu extrem nord-est el puig de Montclar i al sud la Cogulla de Comaverd. El puig no es de gaire interès, però, per la seva alçada i accessibilitat, és un fantàstic mirador de la Conca, l’Urgell, la Segarra i fins i tot a mediterrània. Format per roca calcària conglomerada, separa les aigües del riu Gaià pel llevant i sud, de les Francolí pel nord i ponent.
    Breu, senzilla i gens dificultosa excursió, a un indret de secà que és l’entrada a la depressió central Catalana per les terres de l’Urgell i de la Segarra i que es desenvolupa per pista forestal, seguint un GR., encara que no gaire senyalitzat.

    ACCÉS PER CARRETERA.
    Amb automòbil ens hem de desplaçar a la vila de Vallespinosa, on només hi arriba la carretera TV-2015. Aquest petit nucli de quatre cases, està situat a 7,5 quilòmetres de la carretera C-241d, que va de Santa Coloma de Queralt a Rocafort de Queralt i Sarral. A Santa Coloma hi podem anar des d’Igualada, si venim del nord, o bé des de Montblanc, si venim del sud. Santa Coloma disposa d’altres accessos, no gaire recomanables per ser carreteres locals farcides de revolts.
    Venint de Reus, Tarragona, Valls o Vendrell arribem a Montblanc per la N-240 que porta a Lleida i, sense entrar a la vila, ens desviem per la C-14 direcció Tàrrega i Andorra. Fem 2 quilòmetres d’aquesta carretera i en arribar a La Guàrdia dels Prats, ens tornem a desviar cap a Sarral i Santa Coloma. Al quilòmetre 18,5 d’aquesta C-14, trobarem a ma dreta el desviament que ens du al poble de Vallespinosa. Un altre opció des del Vendrell, és anar a Sarral per el Pla de Santa Maria.
    A les primeres cases del poble, hi ha una cruïlla que està indicada. A l’esquerra a Pontils i a la dreta a Cabra del Camp. De front seguim cap al nucli del poble. Girem a la dreta i aquí mateix podem aparcar el vehicle.

    RECORREGUT
    En resum, des de la cruïlla seguirem de front direcció sud-oest fins un coll, el de Valls, i d’aquí, primer en direcció nord-oest i desprès nord, ens enfilarem a una carena que ens atansarà fins el cim.
    Les referències més importants, alçades i horaris aproximats, sense comptar parades són:
    0 minuts: Vallespinosa (650 m.). Sortim pel carrer direcció Cabra del Camp. Fem 100 metres i trobem un indicador que ens avisa de que de front hi ha “camins particulars” i a la dreta una pista que és el “Camí de Cabra”. Seguim de front, tot deixant una primera casa enlaira a ma esquerra i més endavant, també a l’esquerra i enlairada, en deixem un altre. Just deixa aquesta segona casa veurem, a la mateixa mà, un pal indicador.
    5 minuts: Pal indicador i camí (660 m.). Deixem la pista i seguim el G.R., en direcció passant pel costat del pal . Entrem en bosc de pi i seguim la vall pel seu marge dret (vall a la dreta) cap al coll de Valls. També a la dreta tenim camps de conreu, algun el vorejarem, i arribant al coll de Valls, just quan trobem un petit pal indicador, haurem de trepitjar el camp pel seu marge, per tal d’arribar al mateix coll.
    30 minuts: Coll de Valls (750 m.) Pal indicador. De front seguiríem la pista i el G.R. 7 i el 175. A l’esquerra tenim un altre pista que no està indicada i a la dreta una tercera per on seguirem. Des d’aquí ja veurem un pal amb la marca del G.R. i un altre pista a mà dreta que baixa cap al poble. Seguim per la pista del pal del G.R., planera i estreta, fins que entrem en bosc i es torna malmesa, pedregosa i costeruda. Més amunt la pista fa un revolt a la dreta, just quan s’acaba el bosc, i arriba a una carena.
    40 minuts: Carena (830 m.) No deixem la pista que, ara, força planera, pren direcció nord, primer seguint la carena i després pel flanc de llevant de la muntanya. De seguit la pista supera un petit llom i en baixada ens du cap a una torre elèctrica.
    50 minuts: Torre elèctrica (865 m.). La pista segueix la carena fent algun baixant i pujant, direcció cap a un cim amb una llarga antena.
    55 minuts: Drecera (860 m.). La pista fa una mica de gir a l’esquerra i de la seva dreta surt un camí pendent que és una drecera, doncs després d’un petit pujant tornem a enllaçar amb la pista que ja segueix cap a l’antena que corona aquest cim.
    1 hora i 5 minuts: Puig de Comaverd (908 m.). Ample, planer, pedregós i algun matoll a les vores. Una prima i molt alta antena amb els seus vents i una petita fita de pedra.
    Baixada desfent el camí de pujada.

    HORARI
    El recorregut de pujada el farem en poc més d’1 hora i el de baixada en 45 minuts.

    DESNIVELL
    El desnivell acumulat de tota l’excursió és d’uns 290 m. de pujada i 290 de baixada.

  • ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
    Aquesta ruta es pot fer a peu tot l’any, llevat a l’estiu, quan la calor pot ser asfixiant. Recomanem fer l'excursió al hivern.

    PUNTS D’INTERÉS
    Bones vistes en totes direccions que, cap a la banda de llevant, ens permeten veure la forma curiosa en que estan disposades diverses serralades com les de Brufaganya, Miralles o Queralt. També es veu part de l’alta Anoia i Montserrat. Cap al nord tenim vistes sobre la serra de la Portella, part de les planes de la Segarra i el Urgell, els Montsecs i la serralada Pirinenca, fins el Canigó.
    Ja a ponent veiem les planes de la Conca de Barberà i totes les muntanyes de Prades, mentre que cap el sud podem distingir serralades prelitorals com la del Montmell i al fons la mediterrània.

    CLIMA I VEGETACIÓ
    La vegetació i el clima és de caire mediterrani amb trets continentals. Matolls de garric i romaní i bosc de pi són els més abundosos. Sequera i forta calor els dies de sol encara , que no siguem a l’estiu. Temperatures contrastades. Al hivern podem tenir jornades de vent, boira i dies rúfols, mentre que a primavera, estiu i tardor sovintegen els dies calitjosos amb forta calor.

    EQUIPAMENT
    Motxilla, gorra o barret. Llevat a l’estiu, cal dur roba protectora del vent. L'excursió es pot fer amb calçat tou. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes. Cal dur aigua.

    Barcelona a 08 de gener de 2011.

dimarts, 11 gener de 2011

MONTCAU (643 m.)

  • CIM: Montcau (643 M.)
    COMARCA: Alt Penedés
    HORARI: 2h 40 min. ( 1h 35 min. +1h 05 min.)
    DESNIVELL: 445 m. ( 560 m. acumulat)
    DIFICULTAT: Fàcil (amb trams amb fort desnivell)

    RESUM
    El Montcau (643 m.), està situat al terme municipal de Gelida (199 m.), a l'Alt Penedès a la part obaga de la serra de l'Ordal, formant part del Penedès històric. Es fronterer amb la comarca del Baix Llobregat a la mateixa carena que el Puig d'Agulles.
    Aquest es un territori amb abundància de fonts Font de Sant Miquel, situada en el nucli urbà, fonts de Cantillepa, Can Torrents, Matxitxa, Freda, Caçadors, Can Voltà, Can Ginebreda, del Noguer ,i Font Barbuda aquesta darrera, al bell mig del poble.
    Important àrea de pícnic, amb un gran aparcament a Can Torrents.
    El terme municipal té un bon nombre de camps de cultiu.

    ACCÈS PER CARRETERA
    Per l'Autopista AP-7 (Barcelona- Tarragona - Lleida). Km. 176 sud. Sortida 26, a uns 30 km de Barcelona.
    També es pot accedir a Gelida per les carreteres BV-2425 (des de Sant Llorenç d’ Hortons a 6 Km. Per la BV-2249 desde Corbera de Llobregat a 9.100 km.

    TRANSPORT PÚBLIC
    Ferrocarril: Rodalies Catalunya estació Gelida (viatge d'uns 35 minuts).
    Per accedir al nucli urbà, a l'estació del tren s'enllaça amb un Funicular (trajecte d'uns 8 minuts).

    RECORREGUT
    L'itinerari s'inicia a l'estació superior del Funicular de Gelida o a la Font de Cantillepa, (carrer Anselm Clavé) a la carretera entre Gelida i Vilafranca (243 b.).
    Des de la font, unes curtes escales ens situen al Passeig de Cantillepa, que seguiren fins que al final de la vegetació que ens separa de la carretera, seguiren a l'esquerra per arribar en pocs metres a un trencall; seguir pel de la dreta, per la pista primer cimentada, ja dins el bosc i i més tard de terra amb trams amb pedregar i forta pendent final, als darrers 1200 metres, amb les senyals del GR5 que ja seguirem fins el cim.
    A totes les cruïlles hi ha indicadors d'itineraris i distàncies.

  • Sortida des de l'estació superior del Funicular de Gelida.
    0h 00 min.: Gelida (estació superior Funicular) 199 m.
    0h 15 min.: Font de Cantillepa.
  • 0h 17 min.: l'itinerari passa per sobre del Pícnic i Font de Can Torrents.
    0h 35 min.: Font Freda.
    0h 45 min.: Can Ginebreda. Amb aquest punt la pista gira a la dreta fent un petit descens vorejant la masia, per afrontar la part final de la ruta.
    1h 35 min.: Montcau (643 m.).
    Descens pel mateix itinerari que la pujada.

    Variants:
    Amb dos punts de l'itinerari, a l'esquerra de la ruta de descens, pot seguir-se l'indicador de la masia de Can Migrat que fen un xic més de volta i torna a la pista que segueix el GR-5. (ruta interessant) que s'uneix amb el Sender de Gran recorregut a la Font Freda.

    PUNTS D'INTERÈS
    Bones vistes al cim. Font Freda i les Masies del recorregut i els seus voltants.

    ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L'ASCENSIÓ
    Tot l'any. Tot i que a l'estiu fa molta calor.

    EQUIPAMENT
    Motxilla, gorra o barret i ulleres. A l'hivern cal dur roba d'abric. L'excursió es pot fer amb calçat tou. Màquina de retratar i un llargavistes, A la part baixa del recorregut trobarem fonts.
    Barcelona, 8 de gener de 2011

dissabte, 8 gener de 2011

GRONY DE MIRALLES (866 m.)


  • CIM: Grony de Miralles (866 m.)
    COMARCA: Anoia
    HORARI: 2h35 (1h 35 min. + 35 min.)
    DESNIVELL: 435 m.
    DIFICULTAT: fàcil

    NOTA PRELIMINARHom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.

    RESUMAquest cim es el punt culminant de la serra de Miralles, una serralada prelitoral catalana, que en direcció sud-est, sud-oest, separa les rieres de Tous de la de Carme, totes dues afluents de l’Anoia. La serra enllaça amb la de Queralt, a l’extrem sud-est de la comarca, al llindar amb la Conca de Barberà. Al costat i a llevant del Grony, hi ha una esmolada agulla anomenada Agulla Grossa, que és un pèl mes baixa que el Grony i val la pena trepitjar.
    La excursió, molt senzilla, còmoda i fàcil es desenvolupa per un Paratge de interès natural anomenat de Miralles-Queralt i permet, a part d’unes bones vistes des del cim, gaudir d’una vegetació típica mediterrània, majoritàriament amb pins, sabines i garrics, un terreny calcari i la visita a les restes del Castell de Miralles amb la seva ermita romànica de Santa Maria de Miralles. El Castell té els seus orígens a l’any 960 i l’església és d’una nau amb volta de canó i portal d’arc rodó.

    ACCÉS PER CARRETERA.
    Amb automòbil ens hem de dirigir fins al poble de Santa Maria de Miralles, una vila sense nucli urbà, però representada en aquest cas, pel restaurant Ca l’Escolà que és on comença l’excursió. Per fer-ho tenim les opcions de venir per la C-37 des de Valls, o bé per a mateixa carretera des de Manresa i Igualada. Venint de Barcelona per la A-2 i per tal de no fer-se un embolic per dins d’Igualada, podem prendre la sortida 559 que du a Igualada est i Vilafranca.
    En sortir prenem direcció Igualada i per una circumval•lació a aquesta vila, sortirem per un ramal que du a Valls i Santa Margarida de Montbui. Seguim la C-37 i en uns 13 quilòmetres arribarem a Santa Maria de Miralles. Veurem en un revolt a l’esquerra de la carretera i també a l’esquerra el Restaurant masia de ca l’Escolà. Davant de la casa hi ha una pista asfaltada amb un mapa indicador i que porta fins el castell i l’ermita. Podem aparcar en aquest indret o bé seguir la pista fins el castell, on hi ha un bon aparcament.

    RECORREGUTLa nostre excursió segueix direcció majoritàriament nord per camins i pistes per entre bosc i algun camp. Tot seguit gira a ponent per enfilar-se a una carena, on gira cap al sud per arribar a un coll i les restes d’una casa, la de l’Agulla grossa, on, a banda i banda, té el Grony de Miralles (ponent) i l’agulla grossa (llevant). Els mapes de l’Ajuntament i del parc canvien la denominació i els situen al inrevés.
    Les referències més importants, alçades i horaris aproximats, sense comptar parades són:

    0 minuts: Ca l’Escolà. (550 m.) Seguim la pista asfaltada que puja suaument per entre bosc de pi, fa un revolt i arriba a un pla on hi ha l’ermita i el Castell. Val la pena destinar 5 minuts i enfilar-s’hi.
    10 minuts: Ermita. (630 m.) Travessem el pla deixant l’ermita un pèl enlairada a ma dreta i al final del pla veurem un rètol que diu “volta al castell”. Seguim aquest indicadors, uns pals a mitja alçada que volten el castell. El camí fa un lleuger descens per terreny molt embroçat i arriba a un camp.
    10 minuts: 1er. camp de conreu. (610 m.). Només entrar al camp el voltem per no trepitjar-lo, abandonem les marques de volta el castell i per l’extrem nord del camp veurem una pista forestal que seguirem fins un segon camp.
    25 minut: 2on. camp de conreu. (620 m.). Al mig del camp hi ha una torre elèctrica i a l’altre banda del camp ja trobem una pal indicador i un altre pista. La seguim cap a l’esquerra direcció Agulla de Miralles. La pista al principi fa una lleugera baixada, va de flanc per la cara sud de la muntanya i, envoltada de pins, arriba a un revolt a ma esquerra, on hi ha un torrent, un indicador i on ens desviem per un corriol que hi ha a ma dreta.
    35 minuts: Trencant. (650 m.) Pugem un marge, anem primer de flanc pel torrent i desprès entrem dintre i seguim per la llera. Seguim marques de G.R. i més endavant trobem una desviació ama dreta.
    45 minuts: Desviació. (680 m.). Hi ha un petit pal indicador que assenyala que ens hem de desviar cap a la dreta. Deixem la llera del torrent per on segueix un camí i seguim el G.R. enfilant-nos suaument cap a un petit coll. Abans d’arribar-hi trobem un camí que puja per la nostre esquerra.
    50 minuts: Petit coll. (730 m.) En mig del bosc, que ens orienta per tal de que seguim de front cap a l’Agulla grossa. A la dreta aniríem a les Roques blanques. Ara el camí fa lleugera baixada i després segueix el G.R. de manera planera, per tal d’arribar a una pista.
    55 minuts: Enllaç amb una pista. (720 m.). Pal indicador que ens orienta a seguir la pista, en pujada força decidida, cap a l’esquerra. El bosc es manté.
    1 hora i 15 minuts: Coll i creuament de 4 pistes. (800 m.) Anomenat Bord de termes. També hi ha indicador. Prenem la de més a l’esquerra i la seguim planers sense G.R.
    1 hora i 20 minuts: Coll i casa de l’Agulla Grossa. (810 m.) A la dreta de la pista, les quatre pedres de l’antiga casa. Hi ha un pal indicador que ens diu que l’Agulla grossa està pujant a la dreta. Creiem que no és així i enfilem per dins de bosc cap a l’esquerra per un corriol que ens porta a unes pedres i d’aquestes al cim. No hi ha cap mena de dificultat.
    1 hora i 25 minuts: Agulla Grossa. (855 m.) Cim allargassat, tot de pedra, un pàmpol amb la imatge d’un Jesucrit i penya-segat al sud. Tornem al coll.
    1 hora i 27 minuts: Coll i casa. (810) Seguim per un ample corriol que passa per entre la casa enrunada, esquerra, i restes d’una construcció, dreta. Pujada més decidida.
    1 hora i 35 minuts: Grony de Miralles (866 m.) Cim pedregós, allargassat, amb matolls de garric i petites alzines, vèrtex geodèsic, taula d’orientació no gaire encertada, penya-segat a la banda sud, restes de pessebres i llibre de registre.
    Baixada desfent el camí d’anada.

    HORARILa pujada als dos cims ens ocuparà 1 hora i 35 minuts i la baixada poc menys d’1 hora.

    DESNIVELLEl desnivell acumulat aproximat és de 435 metres, tant de pujada com de baixada.

    ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓAquesta ruta es pot fer tot l’any. Cal evitar anar-hi al pic del estiu i al migdia, per la forta calor que podem passar. Recomanem fer l'excursió a finals de tardor o hivern.

    PUNTS D’INTERÈSBones vistes des dels dos cims. Així cap al sud podem veure el Garraf i Ordal, la serra d’Ancosa i fins les muntanyes de Prades. Més a llevant les serres de Montserrat i Collcerola, amb torta la plana de l’Anoia i la seva capital, Igualada. Girant al nord tenim tots els Pirineus, des de Les Maladetes, muntanyes d’Andorra i Puigmal, amb les prepirinenques de Port del Compte o Peguera. Més a ponent trobem els Montsecs i més propers els Tossal del Suró i el de Santa Maria.

    CLIMA I VEGETACIÓEl clima en aquests indrets és dels que s’anomena mediterrani continental. Temperatures contrastades, sobretot al hivern. En aquesta estació a més es barregen els dies freds, humits i emboirats, amb els temperats pel sol. Clima de transició entre el mediterrani sec i el continental de la depressió central catalana, més sec i extremat. A l’estiu aquest indret registre fortes calors i poca pluviositat.
    La vegetació també presenta les mateixes característiques de la mediterrània continental, majoritàriament amb pins, alzines, sabines, garrics i bruc.

    EQUIPAMENTMotxilla, gorra o barret i ulleres. Al hivern cal dur roba d'abric i contra la humitat o pluja. L'excursió es pot fer amb calçat tou, doncs gaire bé tot el recorregut va per camins molt fressats o pista de terra. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes. En el recorregut no trobarem fonts, així que recomanem dur aigua.

    Barcelona a 18 de desembre de 2010.

TOSSAL GROS 867 m.)




CIM: Tossal Gros (867 m.)
COMARCA: Alt Camp

HORARI: (2 h (1h10min. + 50 min.)
DESNIVELL: 385
DIFICULTAT: fàcil


 NOTA PRELIMINAR
Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.

RESUM
Aquest cim, també anomenat d’en Jordà de Prenafeta, forma part de la serra de Miramar, una petita serralada que enllaça al sud amb la serra Carbonaria, tot separant les comarques de l’Alt Camp i de la Conca de Barberà. El terreny està format a la plana per terres esquistoses, mentre que a muntanya hi ha gresos i conglomerats roijos, coronats per unes cingleres de pedra calcària. Les aigües del cim van a parar al riu Francolí, per la banda sud i de llevant, ho fan per la Rasa de les Aligueres, mentre que a la banda nord i de ponent ho fan per la Rasa de Sant Miquel.
L’excursió és molt fàcil i senzilla, i es desenvolupa per un paratge d’interès natural anomenat de Miramar, on hi destaquen els boscos d’alzina i pi. El 75 % del recorregut es fa per pista i la resta per un corriol marcat que passa per una carena fins el cim, on trobarem unes esplèndides vistes que van des dels Pirineus fins el mar.

ACCÉS PER CARRETERA.
Amb automòbil ens hem de dirigir fins a la vila del Pla de Santa María i Figuerola del Camp. Per fer-ho, hem d’anar fins a Valls, on podem arribar-hi des de Lleida o Tarragona per la N-240 o per la A-2. Des de Barcelona també podem agafar la A-2, amb l’alternativa d’apropar-nos al Vendrell i d’aquí a Valls. També hi ha l’opció d’escurçar aquest recorregut desviant-nos cap a Vila-rodona i el Pla de Santa Maria, abans d’arribar a Valls.
Un cop al Pla de Santa María, entrarem a la vila per un trencant que hi ha a la banda nord del poble. Hi ha un indicador que amés assenyala la direcció de Figuerola. A les primeres cases de la vila, un nou indicador ens orienta per que girem per una carretera que hi ha a la dreta i que ens portarà a Figuerola del Camp per la TV-2001.
En arribar al poble deixem a l’esquerra un carrer que du a les piscines, escola, etc., on podem deixar el vehicle. També podem pujar pels carrers estrets de la vila fins el cap damunt del poble on hi ha l’Església i on al seu davant hi ha també un aparcament. Des d’aquí comencem l’excursió.

RECORREGUT
En resum l’excursió pren una pista que en direcció nord-oest ens atansa al cap damunt de la serra de Miramar pel coll de Coloma. Un cop al coll girarem a l’esquerra per seguir una carena que, en direcció sud, ens durà fins el cim.
Les referències més importants i horaris i alçades aproximats, sense comptar parades són:


0 minuts: Església (495 m). Sortim deixant-la a ma esquerra, voltant-la pel darrera i en direcció ponent. Anem planers i per una pista asfaltada, fins arribar a una cruïlla.
5 minuts: Cruïlla (495 m.) S’acaba l’asfalt. A ma dreta tenim una pista que fa lleugera pujada, a ma esquerra baixa un carrer revestit de ciment. Nosaltres seguim de front per una pista de terra molt plana. Hi un senyal de color grog en un marge. Fem 50 metres d’aquesta pista i enllacem amb el carrer de ciment que havíem deixat a la cruïlla i que ve de la nostre esquerra. Aquí, quan s’ajunten, se li acaba el ciment i hem de seguir per pista de terra. A pocs metres, deixem un dipòsit d’aigua amb inscripció “camí de Sant Jaume”.
7 minuts: Pal indicador. (510 m.) Camí vell de Miramar. Es troba a l’esquerra, just on surt una curta pista que baixa a una casa. Seguim planers direcció al coll de Coloma. Uns metres més endavant en un revolt de la pista a ma esquerra, deixem una petita casa blanca, d’obra, a la dreta i tot seguit, planers, arribem a un nou trencant.
10 minuts: Trencant (510 m.). Hi ha un pal indicador que ens orienta que de front seguiríem cap a la font dels Escanals i cap a Figuerola, mentre que nosaltres anem cap a la dreta, on hi ha un altre pista, planera, que pren direcció nord-oest i ens durà cap al coll de Coloma. Un rètol ens avisa que a 1000,- metres hi ha una cadena que hi barra el pas. Hi ha alguna pintura. La pista que passa per antics camps de conreu, comença a fer giravolts. Més amunt entra en bosc de pi i alzines i, sense deixar de fer revolts, comença a pujar més decidida.
25 minuts: Barrera (610 m.). Just travessar-la hi ha un pal indicador i una pista que porta, segons el pal, a la “Carrereda de Sucarrat. Seguim la pista que segueix fent revolts.
40 minuts: Cartell informatiu (735 m). A la nostre esquerra, just quan la pista fa revolt a la dreta, ens informa del tipus de bestiar de la zona. Ens anem apropant a una cinglera i abans d’arribar-hi, la pista tomba a ma esquerra i ara sí, planera, ens atansa fins el coll.
50 minuts: Coll de Coloma (765 m). Disposa d’un ampli replà planer amb baranes de fusta, un pal indicador i un cartell informatiu. Deixem la pista i prenem un corriol cap a l’esquerra, en direcció sud, que va per carena de roca calcaria i per mig de garrics. Al vessant de la muntanya de la nostre dreta tenim bosc de pi, a l’esquera cinglera.
54 minuts: Pal indicador. (780 m). Anuncia que seguint un corriol que baixa a la nostre dreta, anirem a la “Planota del Faló”. Seguim per la mateixa carena.
1 hora i 10 minuts: Tossal Gros (867 m). Planer, allargassat, rocallós, amb garrics que l’envolten i estimball al vessant de ponent. Un pal indicador del cim, una petita fita de ciment i un pessebre.
La baixada la farem desfent el camí d’anada.

HORARI
Pujada en una hora i 10 minuts i baixada en 50 minuts. 5 minuts més si sortim de l’entrada al poble.

DESNIVELL
El desnivell acumulat de tota l’excursió és de 375 metres, tant de pujada com de baixada i 15 metres més des de l’entrada del poble.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Aquesta ruta es pot fer a peu tot l’any, llevat a l’estiu, quan la calor pot ser asfixiant. Recomanem fer l'excursió al hivern o primavera.

PUNTS D’INTERÈS
Itinerari que presenta unes grans vistes, malgrat l’alçada del cim. Així, cap a llevant, tenim bones vistes sobre el Montmell, la serra de Montagut i el pla d’Ancosa. Al sud veiem tot el Camp de Tarragona, l’Alt i Baix Camp i Tarragonès, a més de la Mediterrània. A ponent trobem la serra de Llaberia, les muntanyes de Prades i part de la plana del Urgell, mentre que al nord podem veure la resta del Urgell i Noguera, tota la plana de la Conca de Barberà, els Montsecs i els Pirineus Occidentals i Centrals.

CLIMA I VEGETACIÓLa vegetació i el clima és de caire mediterrani. Garrics, estepes, matabou i bosc de pi i alzines configuren bona part de la vegetació d’aquest indret. El clima és sec amb influencies humides de la mediterrània. Fortes calors a l’estiu que contrasten amb jornades de vent, boira i dies rúfols al hivern. A primavera, estiu i tardor sovintegen els dies calitjosos, de forta calor i humitat.

EQUIPAMENTMotxilla, gorra o barret. Al hivern cal dur roba protectora del vent. L'excursió es pot fer amb calçat tou. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes. Cal dur aigua.

Barcelona a 30 d’abril de 2012